L'elecció antidemocràtica amb què es regeix el Vaticà, ha estat ràpida: per a acabar-ho d'adobar han triat un inquisidor, i no és cap insult, sinó una referència a la tasca de Joseph Ratzinger fins ara. Segurament han tingut en compte la previsible baixada de l'audiència televisiva si la cosa s'allargava. Joan Pau II va deixar la telepredicació com a herència per a Benet XVI.
Això és el món dels catòlics, i allà hi havia la plaça ben plena, com esperant un esdeveniment dels nostres dies, l'expulsió de la basílica d'algun candidat televisiu. En canvi, la boqueta que han fet els diputats que s'ho miraven al Congrés espanyol han estat un petit poema de decepció. Què s'esperaven? Per sort, o per inspiració, ha tornat a aparéixer pels mitjans de comunicació Aznar López, eixe ésser humil i cardenalici elegit per a una certa glòria terrenal que li s'acaba —encara que s'hi resistix—. Sembla que no ha entés que l'hagen ignorat en la cooptació romana. «Habemus Aznarem», voldria ell proclamar urbi et Hispania, i potser ho ha escrit en el llibre que presenta hui mateix.
Parlant de persones d'ordre, Julio de España Moya, president actual de les Corts, ha estat elegit president de l'assemblea local del PP d'Alacant. Es veu que és una persona que tendix a les assemblees, al moviment assembleari. Bé, algú en diria ramader, pastoral... borreguil en últim terme. A les Corts, al capdavall, ho té fàcil: hi ha pocs diputats o diputades que deixen d'emular Dorian Gray i no sabem massa bé qui els ho compra, però segur que és en negre, perquè la caixa amb què es financen estes coses és ben fosca, per molt que l'urbanisme ens prometa la llum de la platja.
És evident que hui és un dia desllavassat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada