diumenge, 5 de març del 2006

Totes les versions dels espanyols

El milacre de la llengua bretona.
Sentim parlar sovint sobre les llengües grans i petites i solem sentir les conseqüències que en trauen els qui la tenen més gran, tant si és Rodríguez Adrados com el president actual de la Generalitat Valenciana Francisco E. Camps Ortiz. En qualsevol cas, ens meravellem del fet que estiguen de queixa permanent i anuncien cataclismes perquè uns quants catalanoparlants arribem a somiar que som tolerats lingüísticament. Per exemple:

«SABER CATALÁN NO SERÁ UN REQUISITO NECESARIO PARA JUECES Y MAGISTRADOS EN CATALUÑA

La ponencia que estudia la modificación estatutaria catalana ha acordado suprimir que el conocimiento del catalán sea obligatorio para los jueces o fiscales que quieran ejercer su profesión en Cataluña. Los ponentes, en vez de "requisito", establecieron incluir que el "conocimiento suficiente de la lengua catalana se valorará específicamente y singularmentes para obtener una plaza en los correspondientes concursos de traslado".» (Noticias Jurídicas, núm. 330 - Barcelona, a 1 de marzo de 2006)


Per cert, a Catalunya només; al País Valencià ni tan sols d'això es preocupa la Generalitat del Partit Popular que patim.

En canvi, els que la tenen gran, la somien més gran encara, sobretot quan en els recomptes que fan de les llengües, aprofiten els dialectes o les variants per a disgregar les entitats alienes —ho acostumen a fer amb el català del País Valencià, el valencià, que només trauen a passejar per a confrontar-lo amb el català (entés com a catalunyés) o el mallorquí (si els va bé)—. En canvi, tenen una profunda incoherència argumental —dient-ho amb finor— i no trauen mai cap conseqüència semblant de fets com les tres versions de Harry Potter:


«Salamandra publicará tres versiones de la misma traducción: una para España, otra para el Cono Sur y otra para el resto de América, incluyendo Estados Unidos, “adaptadas a los diversos modismos idiomáticos del castellano”, puntualizó la editorial.» (Eskpe.com)



«Tres versiones del español

Siguiendo con la costumbre que ya estableció Salamandra (la editorial que tiene los derechos en lengua española de las obras de J.K. Rowling), la quinta entrega de las aventuras de Potter se ofrecerá a los lectores en tres versiones distintas del español. La primera va destinada al publico de la Península, la segunda a Argentina, Chile y Uruguay y la tercera a México y los Estados Unidos.

"Las versiones son cambios de términos, que allí (en Latinoamérica) puedan resultar groseros, rudos, especialmente para el público infantil y juvenil al que va dirigido", dijo una portavoz de ediciones Salamandra, propietaria de los derechos de autor en castellano, a Reuters.

Por ejemplo, la palabra 'coger', que en la mayoría de los países latinoméricanos significa 'copular', se cambia por los términos 'asir, atrapar, agarrar o tomar'. También se intercambia el término 'aparcar' por 'estacionar' y 'zumo' por 'jugo'.

Además de modificarse el pronombre personal 'vosotros' por 'ustedes' en las dos versiones latinoamericanas, expresiones coloquiales como 'cantar a voz en grito' se cambian por 'cantar a los gritos' en la adaptación argentina y por 'cantar a voz en cuello' en la mexicana, que también se venderá en EEUU.

La traducción al original al español estuvo a cargo de Gemma Rovira quien comento que lo más interesante fue la traducción de los términos inventados por la autora. "No hubo pautas concretas, pero siempre que pude busqué que tuvieran un impacto parecido al que producen en inglés", explicó.

En Argentina, en tanto, la adaptación estuvo a cargo de María José Rodríguez Murguiondo, quién además de homologar las cuatro versiones anteriores trabajó junto a la traductora española para definir la versión local de La orden del Fénix. En ella, "penalti" es "penal", "portería" es "arco" y "Quien tú sabes" (forma en que Harry y sus amigos se refieren a un personaje que no pueden nombrar porque trae mala suerte), el "Innombrable".

Asimismo Myriam Rudoy fue la responsable de la adaptación a la versión que se distribuirá desde México.» (Noticiasdot.com)


És a dir, tres versions adreçades a un mercat de milions de persones i no els sembla res important a tindre en compte, no se'n ressent la «unidad de destino en lo universal». Per ací, que no arribem als deu milions de catalanoparlants, tenim quatre petits trets dialectals mal comptats que ens distingixen, i ells en trauen noves llengües a cafissos si convé.

Ja ho diu el Kempis en català (llibre II, capítol XII): «Comportar devem, doncs, tribulacions grandíssimes, si volem amar e servir amb amor verdadera» (trad. Miquel Pérez, s. XV); allà on el castellà diu: «Todos alaban la paciencia, pero pocos quieren padecerla» (trad. Juan Eusebio Nieremberg, 1948). Maneres diverses de vore les coses, pel que sembla.

3 comentaris:

  1. Anònim0:33

    no els dones idees, que te trauran una versió en apitxat i una altra en oriolà; que a estos, dels camps de golf als volums poterians, no els costaria gens adaptar el negoci

    ResponElimina
  2. Em sembla que són molt espavilats i no els acabe de descobrir els negocis de la llengua.

    ResponElimina
  3. Anònim10:15

    Això del catalunyès m'ho apunto: em sembla una bona manera de referir-s'hi, quan calgui fer distincions. És un invent teu?

    ResponElimina