Finalment s'han decidit a traure a concurs els dos llocs de transcriptors vacants en les Corts per baixes (3.410 i 3.412) de durada diferent. Hi havia dubtes a fer-ho fins no fa massa. Es veu que hi ha una tendència a fer de profeta mèdic o consultar àugurs per a valorar la durada de les baixes i fins que no es té la «certesa» que la cosa va per a llarg, doncs, no mouen res, no fóra cas que el malalt es recuperara i tornara l'endemà que es cobrira interinament la seua baixa.
És clar, passen els dies, les setmanes i els mesos, i la faena la carreguem els altres i ha d'eixir igual. I encara hem de fer una espenteta. El cas és que hi ha qui troba que hi ha un greuge o una frustració si els qui gestionen els processos de provisió interina gestionen una substitució curta, si fan un «esforç» extra innecessari. Al capdavall, com més s'esperen, més pròxima està la recuperació del malalt, amb la qual cosa, el període de la substitució —segons eixe punt de vista— serà cada volta més curt. És clar, hi ha ahí tota una elaboració teòrica al darrere que es veu que no entenc. Eficàcia, eficiència? Sí, això diuen els papers, les normes. Potser arriba el dia que algú ho traduïx en fets.
I un fet un pèl aigualit va ser l'homenatge que la «Real Sociedad Económica de Amigos del País» —algú pretén que tenen el nom en valencià?— li va retre a Sanchis Guarner dilluns 29 de gener del 2007 a l'aula magna de la Universitat de València (al carrer de la Nau). Hi van llegir uns papers quatre coneguts de Sanchis Guarner: Antoni Ferrando, Josep Huguet, Joan Oleza i Ángel López. Presentà l'acte Lluís Aguiló, lletrat de les Corts en missió especial a l'AVL. I és ben cert que l'aparició de la presidenta de l'AVL va semblar un pèl operació especial, envoltada d'escortes o d'una cort, no ho sé ben bé.
Hi havia més acadèmics, com Doménech Zornoza —que no sé encara si ja és Josep Lluís, o continua José Luis, com diu l'ISBN—, Josep Palomero o Manel Pérez Saldanya, i altres coneguts d'estes causes.
Dels parlaments, poca cosa ressenyable: la insistència inexplicable de Josep Huguet a dir que «don» és valencià —una manera d'excusar el tractament que li donaven a «don Manuel», que Huguet veia respectuós i que jo trobe beateril—; un comentari sobre Carles Salvador, que van descriure com allunyat de l'activitat cívica real —no recorde si el féu Ángel López o Joan Oleza—; i la lectura d'un treballet sobre les faenes de Sanchis Guarner que ens féu Antoni Ferrando. Poca cosa més.
Finalment, despús-ahir va morir Joan Pellicer i Bataller, a 60 anys. Tanta natura, tanta natura: segur que s'ha endut uns esponerosos ramells cap a alguna terreta vora un rierol i prop d'un camp amb un bon esplet d'agrets... Alguna cosa deu haver descrit aixina alguna vegada en el seu espai televisiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada