dissabte, 27 de desembre del 2008

Romanços criminals i polítics

Coses positives pel barri de Russafa de València
Al cinema, Romanzo criminale de Michele Placido. Ben feta, però coneguda i, vaja, al capdavall, com si fóra un guió de Ferran Torrent —em sembla que això ho he dit d'alguna altra pel·lícula—. Com que la que volíem vore era Il divo, que alguna relació tenia amb esta, per l'època que retrata, per l'assassinat d'Aldo Moro o els atemptats de les Brigades Roges, per la màfia institucionalitzada, hem entrat en matèria, podríem dir. Per cert, mos hem gelat com a polls, que es veu que en lloc de calefacció hi havia una mica de refrigeració o simplement la fresqueta del carrer. Deu ser la lluita contra el canvi climàtic.

I parlant de medi ambient, recomane el suplement Tierra del diari El País del 20.12.2008. Entre altres coses, una memòria de Bophal; el pas arrere en l'eliminació de les bosses de plàstic biodegradables d'un sol ús; el nendo dango, llavors dins de càpsules d'argila i adob; un reportatge sobre els vats verds de les empreses d'electricitat; joguets solars; biocarburants a partir d'algues; i depuradores d'aigua que fan servir plantes (joncs i bova). A banda de les lectures de Friedman i Krugman, deuen ser els articles més instructius del diari.

Finalment, Isabel-Clara Simó fa un article optimista sobre el País Valencià, amb un element ben interessant:


[...] ja que el poder polític no està per la feina, cal crear un corredor mediterrani amb imaginació i amb esforços comuns. Mentre els empresaris d’aquí dalt s’aferren aterrits al poder (sobretot el de Madrid), al País Valencià respiren dinamisme. Escoltem-los.


Cal fer valdre els aspectes positius que ens poden fer millorar. En eixe sentit, espere que Francisco Camps tanque prompte els repetidors d'acpv que ens fan arribar la tv3 al País Valencià, perquè puga posar-se al seu lloc entre els censors més destacats d'este país. Al seu costat, és clar, els col·laboradors com el ministre d'indústria Miguel Sebastián (i els anteriors socialistes) que aprofiten interessadament (per al seu nacionalisme) les excrescències del franquisme que la nostra petita democràcia encara produïx.

Al cap i a la fi, més valdria resoldre la qüestió, pel bé dels drets de tots, en lloc d'anar malvivint amb retalls periòdics i arbitraris i concessions gracioses i temporals que no ens permeten decidir estratègies i tàctiques que realment establixquen el mínim de decència política que volem que es respecte al nostre país.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada