Açò s'acaba. Hui he fet la vesprada i estem una miqueta carregats d'ulls i de cap. El teclat Labtec és bastant fluix i l'única gràcia que té és que és blanc, però la resta no ajuda gens a picar. Haurem de mirar altres models amb cable (per a Windows) i de color blanc, ja que el Fujitsu KB500 que havia encomanat es veu que no l'han pogut aconseguir.
Damunt, més enllà del canvi climàtic, la poca perícia ambiental de l'edifici de les Corts provoca que hi faça una calor tropical, llevat dels dilluns, dia en què cal tindre la previsió que farà una geloreta que t'arribarà als ossos. Esperem que amb el nou edifici que volen fer l'arquitecte es lluïxca més que amb este, que desaprofita qualsevol possibilitat ambiental.
La frase del dia ha estat del conseller Castellano Gómez, que més o menys fea:
Els principals i primers defensors dels casals fallers i de la festa va a ser la Generalitat.
Tan simple i tan agraït com això és fer populisme. No sé si els fallers necessiten que algú els defenga de res, que ja seria gros, tenint en compte que són la part central de la vida festera d'esta ciutat i quasi sembla que del país. Segurament allà Nou Campanar deuen estar pensant alguna cosa sobre la qüestió, ara que amb la crisi Armiñana deu haver descobert que el patriotisme fester no dóna prou rèdits.
Sense dubte, la sort és tindre a prop una falla sense recursos. En eixe cas, els fallers i falleres es comporten com una colla d'amics, fan activitats lúdiques, paelles i altres libacions, i fins i tot pot ser que facen monuments fallers amb contingut crític arrelat al barri i a la crítica dels mals usos del poder. La gràcia arriba fins al punt que puga ser que ni turmenten el veïnat imposant-los un martiri musical quasi militar. Això són falles sostenibles.
El que també haurien de ser sostenibles són les emissions de la tv3 al País Valencià, i més encara ara que acaben de parodiar Francisco Camps Ortiz i Rita Barberá Nolla en el Polònia, una mostra de llibertat que ací és quasi una irreverència o una blasfèmia, segons els fums de cada personatge.
Esperem que Rodríguez Zapatero resolga la qüestió que tan gràficament ha exposat Tresserras: l'estat no hauria de permetre la censura de la producció i la difusió en una llengua quan, alhora, permet i facilita la lliure circulació en una altra llengua. Una qüestió de capitalisme liberal bàsic, vaja. Han aprovat hui una moció d'erc en el congrés espanyol en eixe sentit —estranyament, amb els vots en contra del pp, tan liberals ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada