dimecres, 4 de febrer del 2009

La increada consciència...

La consciència moguda

Torna a fer vent. La roba estesa al sol mig s'envola. I diu Roberto Saviano, en l'entrevista que li fa Albert Om, que no en sabem res dels «negocis» de la Camorra que actua per ací. Algú en deu saber més que algú altre. En tot cas, no són les nacionalitats, sinó els fets, el que importen, i de fets d'eixe tipus n'hi ha massa. Fins i tot Obama té problemes per a nomenar els membres del seu govern, que es veu que n'hi ha una passa de no pagar imposts per allà. (I ara em tocarà mirar si estic al dia, no fóra cas...)

Més tard, tornem de la presentació de l'últim llibre de Santi Vallés, Acció Valenciana (1930-1931). La consciència desvetlada. A la taula, la presidenta de l'avl, que fa una introducció breu; Antoni Ferrando, que s'estén una mica més en els valors de Santi i de la faena que ha fet; i la introducció treballada i documentada de Santi, que dóna una idea de la quantitat de dades que deu contenir un treball sobre una publicació quinzenal que va durar un any. Segons l'autor —i Emili Gómez Nadal—, hi havia llavors cabdals del valencianisme polític i cultural. Al final, un espontani demana per Peset Alexandre, que no hi té cap participació, i es lamenta de la falta d'ús del valencià a la ciutat de València. Faig recompte i m'adone que conec unes quantes persones que el parlen si els hi parles. Per tant, caldria matisar alguns «ningús».

Entre la colla que ha omplit la sala d'actes del Museu de la Ciutat de València, acadèmics i acadèmiques, polítics del Bloc i socialistes, Francesc de P. Burguera, Vicent Franch, Lluís Aguiló, i una bona representació de tècnics lingüístics.

Parlant de llengua, «fiambrera» ha estat la perla que ha trobat Raquel Sans per a descriure el que han trobat en un vehicle que pot ser que pertanyera a eta. No la tenen encara en l'ésadir, però si l'han sentida, anirà al pot segurament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada