dijous, 26 de febrer del 2009

La unitat de destino en el pot comú




Si no fóra perquè van morir 62 persones en un avió ruïnós que ell va llogar, faria riure bona cosa sentir el que diu el diputat i antic ministre Trillo; si no fóra perquè hi van morir 43 persones, faria riure bona cosa sentir el conseller Serafín Castellano i altres membres del Consell valencià —que adjudiquen contractes a amics i coneguts— parlant del fet que és «públic i notori» el que fa el pp; si no fóra perquè hi han mort molts milers de persones, faria riure bona cosa sentir Aznar López parlant de les velles mentires de les armes de destrucció massiva que vol fer passar ara per antiga ignorància...

I podríem continuar fent demagògia, si no fóra que no ho és tant, perquè cada euro dels 600.000 que van dedicar les Corts valencianes a les paelles de l'«Agua para todos» en el 2003, són euros que no apareixen ara en el compte de la millora democràtica de la societat valenciana, ni en les balises de la línia 1 del metro que haurien evitat l'accident, ni en el lloguer d'un avió millor, ni enlloc on faça servei a tots, però si en les panxes d'alguns centenars d'agraïts «col·locats» per Carlos Fabra —¿qui criticava que Jordi Pujol diguera que tenia els fills col·locats?.

Ara que han resultat esguitats gràcies a la persecució judicial d'alguns dels beneficiats parasitaris, els del ppanuncien un protocol per a les contractacions d'empreses, i estic segur que ni tan sols pretenen que mos ho cregam, perquè saben que han convertit —els polítics, uns i altres, amb les excepcions intranscendents que calguen— la política en un femer on tot és partidisme i revenja, fanatisme, interés privat, fals victimisme i prepotència, un còctel tan democràtic com la distància que hi de la democràcia orgànica franquista al que algú podia pensar que s'iniciava amb la victòria socialista del 1982. S'inicià, però els viaranys per on circula no són els que porten a una democràcia social i de dret.

I parlant de falsedats, m'esmussa haver de sentir un Carlos Fabra que parla en castellà i que encara pot disposar de diners públics per a interessos privats, i un Francesc Colomer que no sé si ha llogat o lloga (com altres companys seus de partit en alguns ajuntaments) irregularment i en perjudici dels interessos del seu poble, però sí que sé que senc com fa les seues preguntes «justicieres» en la Diputació de Castelló també en castellà... ¿I, després, els socialistes volen convéncer algú de res quan parlen de la llengua, del prestigi, la promoció, la difusió? ¿la «unitat»? ¡La unitat de destino!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada