Quan Josep Francesc Nogués (Alginet - Ribera Alta), afirma en la seua carta «La unitat del català (gossos d'amo o eixir de l'armari)» del número 1.293 d'El Temps: «Entre tots ho desfarem tot», sembla que li sàpia mal no desfer-ho tot ell a soles.
Abelard Saragossà, Emili Casanova, Lluís Fornés (...), l'alcalde convergent d'Almussafes... i més i més (no confongueu amb Messi). La llista anirà creixent a poc a poc. De totes les contrades i tots a una veu, als teus peus, sultana! I encara falten els escriptors i els traductors (el primer ha estat l'ex-alcalde d'Antella, sempre tan dropo —o és sompo?—), que ja n'estan tips, que ja era hora que algú parlara clar i... valencià? Entre tots ho desfarem tot. A bones hores, si ho arriba a saber Sentandreu, no cal que munte cap estructura nova: només calia eixir de l'armari i afiliar-se al Bloc. Tota pedra fa paret. Torna la rebentaplenaris: abans moros que catalans!
Quant a la resta del seu curt escrit, lamentem que no siga més extens, perquè si hem rist amb este tast —i amb la curiositat de la imatge: el Bigotes, el Albondiguilla...—, mos hauríem baquejat molt més.
En eixe sentit, no ho hem fet tant amb la continuació de la polèmica en un got d'orxata de referència que tenim entre uns companys de replà d'escala, i que ara s'amplia amb més articles (per exemple, Francesc Esteve, «Contra la fantasia gòtica, Filologia Catalana», El Punt, núm. 529, 29.03.2009) que, com es pot vaticinar, han de resoldre ben poc pel que fa al fons de la qüestió, que és la política lingüística estatal o valenciana que imposa l'espanyol «contra» les altres llengües.
Tinc la sensació que lluite contra mites: el mite que sense poder polític podrem millorar la gestió lingüística tant que, almenys, evitarem el pendent que tenim en la punta de la llengua. Bé, si diu «utopia» en lloc de «mite», la cosa ja és més reconfortant.
Finalment, parlant de mites, Rafael Méndez diu (El País, 28.03.2009), «Les elèctriques exporten llum a pesar de la parada de tres nuclears»:
És difícil desmuntar els mites. Un d'ells, molt estés, és que Espanya importa electricitat, sobretot de França, que al seu torn la produïx amb energia nuclear. L'argument apuntala la tesi que fan falta més plantes o almenys allargar la vida de les existents. No obstant això, des de 2004 Espanya exporta electricitat. En 2008, un 3,94 % de la producció.
Hi han, però, tantes paraules per a amagar els fets.
Això sembla la cançó de l'enfadós. El que importa és l'ús i deixar-se de polèmiques estèrils. La meua perplexitat no s'acaba mai. Ja veurem quin és el pròxim article incendiari d'un costat o de l'altre. Quin bolet!!!
ResponEliminaEncara serà que l'únic ús que som capaços de generar té a vore amb polèmiques estèrils. A vore si no seran tan estèrils com semblen...
ResponEliminaL'Emili Casanova és una de les persones més nefastes que conec i que més mal ha fet i farà al valencià amb les seues idees passades de moda.Només cal llegir els seus escrits amanits amb una sintaxi acastellanada i esquitxats(esguitats,dispenseu-me)de rusticismes comarcals que viuen en la més pura indigència dialectal.De Casanoves i de Saragossans, n'hi ha molts...L'inconvenient és que no aconseguiran cap avanç én l'ús públic de la llengua amb el seu tarannà. Jes
ResponEliminaSerà una llàstima que siga cert el que dieu i que es complixquen les vostres prediccions, Jes. Espere que la vostra apreciació siga errònia.
ResponEliminaRespecte del que diueu al final, sí, crec que mos fan falta uns quants cursets per a millorar el tarannà o per a millorar l'ús que fem dels recursos que tenim a l'abast.