Hi ha dies com hui, en què les brillants reflexions del matí —simptomàtiques, pensava— acaben en no res al llarg del dia, després de fer la transcripció i de tindre una sessió sobre el programa de traducció assistida Transit —sic transit...— que només mos interessava per la part de la terminologia, part que ha fallat estrepitosament. Confiem que la podrem fer servir, perquè el programa és molt adaptable.
Simptomàtiques són les últimes decisions dels síndic de greuges en funcions Carlos Morenilla, que es dedica a tancar els expedients on la discriminació lingüística (del valencià) és «puntual», «provisional» o per qüestions d'espai, si en el rètol algú diu que no caben dos versions del text... Això diu. De fet, es veu que per a ell una discriminació puntual no és cap discriminació, de la mateixa manera que un accident puntual es veu que no deu ser un accident, un assassinat puntual es veu que no deu ser cap assassinat...
Supose que sóc jo que no l'entenc, perquè es veu que com que a mi sempre em discriminen provisionalment, és a dir, fins que deixen de fer-ho; i puntualment, en este cas tant podríem pensar en la puntualitat de la data (els rebuts de l'Ajuntament de València o de Carcaixent) com en el fet que m'afecta un punt del cervell, que és on nia la meua autoestima lingüística, si és que n'hi ha d'això. Quant a l'espai, això ja és de nivell i em perdonareu que no ho comente, que no sé com agafar-ho.
Mirarem d'aclarir-ho tot, però ara toca fer nona.
Aquest senyor no deu haver sentit mai parla de la "discriminació positiva" cap a les llengües en dificultats? Quina barra! Ja vorem de qui peu es dol el nou síndic... Ara que, venint d'on ve, potser farà bo Morenilla. Fa molta, molta ràbia tot plegat. Això de l'autoestima lingüística va a dies millor que altres, no?
ResponEliminaXe, xe, que les llengües no tenen cap dificultat: són les persones les que en tenen per a expressar-hi, per causes personals, socials o polítiques.
ResponEliminaLa mal denominada «discriminació positiva» hauria de consistir simplement a aplicar la justícia tenint en compte quina part de la situació actual és una suma d'injustícies que no es poden resoldre retroactivament, però sí en el present i per a més avant.
Quant a l'autoestima lingüística, és cert, uns dies bé i uns dies millor.
Som un punt en l'espai, és a dir, una cagarruta.
ResponEliminaSí, però la cosa és portar-ho amb dignitat, Dospoals.
ResponElimina