Res de massa nou a descobrir, només unes variacions de la mateixa natura humana..., a estes edats ja puc dir-ho, la natura de sempre. I com que no he llegit el diari, no he pogut alimentar el meu vici perceptiu del que som o deixem de ser. (Amb tot, recorde que tinc apuntada un trampa retòrica típica que apareix en les excuses i defenses patètica de l'antic conseller de sanitat madrileny Manuel Lamela: «Continuaven fent el mateix», diu.)
Hem anat al cine, i eixes hores de la vesprada, només hi havia d'acceptable 7 minutos Daniela Fejerman, una comedieta ben feta, però poc més que entretinguda.
I al futbet, després d'una remuntada espectacular, hem perdut en els penals l'ocasió de jugar la final de la copa. I hi ha qui ha perdut un gat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada