dimarts, 9 de juny del 2009

Informàtica i confusió

Merla pausada

Dia de pausa. Aconseguixc fer anar el Windows, al cap de mitja hora d'eixes coses que fa que només aprofiten per a fer-te perdre el temps. Desconnecte Internet i desconnecte l'antivirus i puc fer funcionar el Call of Duty 2, el programa que no sé per quin motiu m'ha regalat Emili. Bé, és una mica exigent amb la mà esquerra, però t'ho passes bé. Una forma entretinguda de continuar perdent el temps.

Com que l'Ubuntu m'ha desaparegut de l'Asus, veig que Intel ha tret un sistema operatiu nou en Linux: Moblin. Crec que, abans de tornar a l'Ubuntu, el provaré, a vore què em convenç més. En l'ordinador gran continue amb l'Ubuntu per a treballar (i el Windows per a perdre el temps, com he dit).

D'altra banda, espere que es resolga el cas de l'oficina lingüística d'Alboraia. Algú em pronostica que potser col·locaran la tècnica interina (?) en altres faenes d'alguna altra àrea. En tot cas, tal com assenyalen diversos articles, l'objectiu polític o vital és aconseguir, això, els objectius i no tant ser-ne el mitjà. Això té a vore tant amb la pretensió de tindre un lloc de treball més o menys inútil com amb el fet que, al cap i a la fi, les polítiques que es diuen d'esquerres pot ser que les apliquen governs que es suposa que són de dretes. Això ha passat sempre, i és un consol per a les esquerres (i la desil·lusió habitual quan s'esdevé el contrari).

El mal és que la confusió entre una cosa i l'altra és el que du a la manipulació de les persones i a convertir els mitjans en objectius. Per exemple, l'existència d'un lloc de treball en l'administració pública té sentit per la funció que durà a terme. Si el lloc perd eixa funció o la funció deixar de ser necessària, l'objectiu no ha de ser mantindre eixe lloc de treball.

Tanmateix, sol passar que hi ha qui arriba a pensar que la persona és el lloc, o que el lloc és la funció. I aixina vivim, entre drames i desídies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada