dimecres, 22 de juliol del 2009

La claror il·legible

Es mira el fons que li tocat

L'estiu és època d'obres. Ara li toca al recorregut que faig pel riu. És clar, això m'afecta. Ahir, 12:58, ara amb obstacles i desnivells diversos. No està malament del tot. En pla, crec que hauria millorat, però ja ho vorem un altre dia.

Les obres també es podrien estendre als webs i resoldre ja d'una els problemes de llegibilitat d'alguns webs o blocs que continuen presentant un fons blanc cremaülls. És cert, volia fer un estudi sobre la qüestió i no l'he fet. Però crec que un simple exercici de pràctica lectora davant de la pantalla de l'ordinador dóna la resposta a la qüestió. En tot cas, Taksenet m'ha localitzat unes paraules de Jan Tschichold que no tan sols quadren amb el que expose sobre el color de fons dels documents que s'han de llegir, sinó que, a més, ¡ho comentava ja dels llibres en paper! He de dir que això ha confirmat també la meua preferència pels papers groguencs (o fins i tot grisosos) en compte dels blancs:


Pel que sembla, poques persones són conscients que un paper molt blanc força massa els ulls i els perjudica a llarg termini. S'assumix sense vacil·lar que un paper molt blanc és el millor i el més estètic; hi ha qui creu fins i tot, equivocadament, que un color groc pàl·lid o amb to agradablement gris són sempre menys bons. Potser hi ha qui pensa que, atés que la llum artificial de la il·luminació moderna és molt tènue, el fet que es projecte sobre un paper blanc imprés que ens enlluerne no farà que ens perjudique.

Qui haja de llegir una gran quantitat de cartes i impresos actuals, hauria de dur unes ulleres tenyides d'un color groc pàl·lid que amortira molt el blanc enlluernador de la majoria dels nostres impresos, encara que puga ser que molts opinen que hauríem de tolerar un paper així perquè és el nostre destí. Molt possiblement la visió del blau del cel ens és tan refrescant perquè precisament no és blanc.

[...]

La valuosa salut dels nostres ulls, no obstant, exigix que en la resta de casos fem ús d'un paper suaument acolorit i no blanc.

Jan Tschichold, Erfreuliche Drucksachen durch gute Tyupographie. Traducció castellana d'Esther Monzó Nebot: El abecé de la buena tipografía, ed. Campgràfic, 2002, pàg. 108-109.



Ara cal que els qui tantes hores passen escrivint i llegint en la pantalla de l'ordinador, es pregunten per què els ploren els ulls. ¿O és que escriuen sobre un fons més matisat i ja no s'ho lligen mai més en la versió que ens llacen als ulls?

Mentrestant, estic patint una miqueta de blancor mentres arriba l'actualització de l'Accessibar per al Firefox 3.5, que és el meu recurs per a atenuar tanta crueltat lumínica. Altres tiren de braç el seu «art» al carrer.

2 comentaris:

  1. Els llibres electrònics que jo he vist (n'he vists tres, però no recorde les marques) tenen la pantalla d'un color gris clar i no és gens lluminosa. Deuen haver fet l'estudi corresponent.

    Salutacions, marejades pel vent de ponent.

    ResponElimina
  2. Hola, Oreto:

    No arribaria jo a assegurar que hagen fet estudis sobre llegibilitat. Més aviat deu ser que consumixen menys bateria o que és simplement més barat fabricar un fons «brut». En tot cas, ha estat un encert.

    De totes formes, els llibres els llibres electrònics (els que fan ús de la «tinta electrònica») no emeten llum (com sí que fan les pantalles d'ordinador) i, per tant, no tenen tant d'inconvenient per eixa banda.

    ResponElimina