divendres, 14 d’agost del 2009

Els premiats

L'engany

No cal estar massa despert per a entendre per què els delictes econòmics que cometen els dirigents polítics (i associats) solen prescriure al cap de pocs anys. En canvi, calia estar un poc més despert per a establir que això fóra aixina legalment. I d'espavilats, les Corts en van plenes.

Dic això, perquè s'estan descobrint ara les contractacions de la trama mafiosa Gürtel amb la presidència de Rita Barberá Nolla en la federació de municipis i províncies espanyola. Ja avancen els mitjans d'informació que poden haver prescrit els delictes, i el que sobta és que eixa confirmació dels delictes no vaja lligada a la prescripció paral·lela de la vida política dels càrrecs públics implicats. Si més no, això seria una mesura molt saludable amb vista a la participació de política de la resta de la societat.

Altrament, no serà gens casual que el cinisme quotidià que observen els polítics en la seua tasca esdevinga una «característica» més per a descriure el sistema polític i la societat en general. Més encara inclús amb la confirmació reiterada que les persones que participen en la política sostenen eixa participació sobre el robatori del tresor públic, que no és altra cosa això de distribuir amb opacitat, demèrit i incapacitat (en lloc dels coneguts però mal aplicats publicitat, mèrit i capacitat) els diners de tots. Tant si ha prescrit el delicte com si no ho ha fet.

En un sentit ben contrari actua, per exemple, Juan Goytisolo, que explica en l'article del diari El País «Per què no vaig poder acceptar un premi» (14.08.2009):


La dotació econòmica del premi —els 150.000 euros— procedix de la Jamahirija Líbia Popular Democràtica, creada en 1969 pel colp militar de Gaddafi. Després d'un breu debat interior entre acceptar el guardó o refusar-lo, per raons al mateix temps polítiques i ètiques, em vaig decidir per la segona opció.


No sé si era el millor que podia fer, perquè no sé si hem acabat d'aclarir quina és la millor manera d'actuar contra les injustícies en este món. Com que els diners no tenen calceta, Goytisolo podria haver dedicat els diners a actuar contra la dictadura líbia. Però segurament actuar contra eixa dictadura —i contra altres— no és tant una qüestió de diners com de voluntat i d'ètica, i per a fomentar l'ètica no calen molts diners. Potser cal simplement escriure l'article que ha pogut escriure Goytisolo i que no poden escriure els «premiats» Francisco Camps Ortiz, Rita Barberá Nolla, Ricardo Costa Climent i un etcètera ben indecent.


Córrer: no sé cap on ni quasi ben bé per a on, però 16:10.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada