divendres, 2 d’octubre del 2009

Caixons i calaixos

Trossos de mots


Gaza. 27 de desembre del 2008. 11:30 am Israel iniciava l'operació «Plom fos», una devastadora campanya de bombardeigs contra la franja de Gaza que es va cobrar 1.400 morts, entre els quals 300 infants i al voltant de 5.000 ferits.
Amnistia Internacional, núm. 98, pàg. 34.


El diputat Sanmartín Besalduch (pspv) reclama als populars una llei que el govern valencià té amagada en un «caixó». La diputada Barrieras Mombrú (ppcv) li respon:


Parla d'una llei, una llei d'educació, que si la té amagada al calaix... ¿A quin calaix ha de tindre amagada una llei d'educació?


Caixons i calaixos podrien ser objecte d'un d'eixos debats que es donen de tant en tant en les Corts Valencianes i que no tenen més objecte que declamar sobre lletjors i bonicàries, unitats i secessions... Allò humà i allò diví, en resum. Talment com si pensaren en dedicar-se a fer la llista de totes les entrades del diccionari amb dièresi en la u (veg. el fantàstic bloc Catralan-Català):


abaixallengües ablaürat abriüllar abriülls aigüer aigüera aigüerada aigüerol aigüerol aigüerola aigüeroles aigües aigüesser altiloqüència altiloqüent ambigüitat antidiürètic aqüeducte aqüeo- aqüícola aqüicultura aqüífer aqüífug argüible argüició argüidor argüir arreüssar arxillaüt ataüllar audiofreqüència aürt aürtada aürtar baül baülada baülaire baüler bilingüe bilingüisme blaüra blaürar branquiür braquiür consegüent consegüentment conseqüència conseqüent conseqüentment contigüitat corniülls delinqüència delinqüencial delinqüent deliqüescència deliqüescent demiürg desaigüe desembaülar diüresi diürètic diürn diürnal diürnal diüturn diüturnitat dulciaqüícola egüer eloqüència eloqüent eloqüentment enagües eqüestre esgüell esgüellar etnolingüístic etnolingüística exigüitat exsangüe extralingüístic faüllada flaüta freqüència freqüencial freqüencímetre freqüent freqüentació freqüentador freqüentar freqüentat freqüentatiu freqüentment friülés garfiüt geniüt geolingüístic geolingüística grandiloqüència grandiloqüent güelf güell güellar hiperfreqüència inconseqüència inconseqüent ineloqüent ineloqüentment infreqüència infreqüent infreqüentat infreqüentment inqüestionable inqüestionablement interlingüística lingüiforme lingüista lingüístic lingüística liqüefacció liqüefer liqüescència liqüescent llaüt llaütista llegüina llengüeta llengüeteria maüix mesclantaigües metalingüístic metalingüística microlingüística miür monolingüe monolingüisme multilingüe multilingüisme neolingüístic neolingüística nerviüt nicaragüenc nicaragüeny noümen noümenal noümènic obliqüitat obriüllar obriülls obseqüència obseqüent oriünd oxiür paliür paraigüer paraigüeria paraigüets pasqüeta pasqüetes paül paüra peüc peüll peülla peüllar peüngla pingüí pingüícula pingüinera piragüer piragüisme piragüista plurilingüe plurilingüisme predelinqüència predelinqüent propinqüitat psicolingüista psicolingüístic psicolingüística qüern qüerna qüestió qüestionable qüestionador qüestionament qüestionar qüestionari qüestionejar qüestor qüestura rabiüdament rabiüt radiofreqüència redargüir resaigües reüll reüllar reüllós saltaülls saragüells saüc saücar saüllada saüquer saüquera següent semidiürn seqüela seqüència seqüenciació seqüencial seqüenciar seqüestració siliqüiforme sinagües sociolingüista sociolingüístic sociolingüística subsegüent subsegüentment subseqüent subseqüentment taül taülalla taülejar taüt terraqüi teürg transeünt traüll traüllar traüt trencaaigües trilingüe ubiqüisme ubiqüista ubiqüitari ubiqüitat ungüent ungüentari ungüenter unilingüe würmià


Avançar, no sé si avancem gens amb això, però entre la primera pedra que acaben de colgar en el solar del carrer de la Llibertat —«...la picaren», cantava Paco Muñoz– i els pastissets amb què ho celebren al pati del palau de Benicarló, el passeig seria una festa bilingüe, etnolingüística, extralingüística, geolingüística, interlingüística, lingüiforme, lingüista, lingüístic, lingüística, metalingüística, microlingüística, monolingüe, multilingüe, neolingüística, plurilingüe, psicolingüística, sociolingüística i trilingüe... Sí, també, trilingüe. ¿Qui ho dubta? Paraula de Font de Mora Turón, conseller d'Educació.

Al cap i a la fi, per a això estan els polítics, que són humans, i la política té en la polèmica un dels recursos per a justificar la seua activitat. Per exemple, jugant amb les paraules en sentit positiu es pot fer el Corpus toponímic valencià, coordinat per Emili Casanova i que es presentà ahir a ca l'avl —no hi vaig poder anar, que em tocava picar gallinàciament—, però també es pot jugar amb el topònim gallec de la Corunya (A Coruña) (El País, 01.10.2009: «A Coruña reabre la guerra del topónimo»), que estava finalment fixat en gallec, posant fi a massa anys de manipulació aculturitzadora a mans de l'alcalde socialista (afiliació que cal retindre) Francisco Vázquez. Alguns polítics, del pp i del psoe, han pensat que la seua faena real és crear problemes i polèmiques, i aixina poden justificar la seua existència, que seria intentar resoldre eixos mateixos problemes.

No res, que en tindrem per a omplir caixons i calaixos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada