diumenge, 1 de novembre del 2009

Cita dominical / 54: Paolo Flores d'Arcais

Mirant una idea.


Perquè eixa és la qüestió —no secundària en absolut— que les anàlisis de la «crisi de la socialdemocracia» no solen tenir en compte. El caràcter d'aparell, de burocràcia, de nomenclatura, de casta, que han anat adquirint cada vegada més, fins i tot en l'esquerra, els qui, per dir-lo amb paraules de Weber, «viuen de la política» i de la política han fet el seu ofici. La transformació de la democràcia parlamentària en partitocràcia, és a dir, en partits-màquina autoreferenciales i cada vegada més semblats entre si, ha anat fent progressivament vana la relació de representació entre diputats i ciutadans. La política s'està convertint cada dia més en una activitat privada, com qualsevol altra activitat empresarial.

[...]

I és que la crisi provoca incertesa davant el futur i la por espenta les masses cap a la dreta, segons es diu. Però això ocorre només perquè la socialdemocràcia no ha sabut donar respostes en termes de reformisme, és a dir, de justícia social creixent, a la necessitat de seguretat i de «futur» d'eixos milions de ciutadans. Posem algun exemple concret. La por davant el futur adquirix fàcilment els trets de l'«altre», l'immigrant, que mos «furta» el treball. Però si l'immigrant pot «furtar-mos» el treball és només perquè accepta salaris més baixos. ¿Ha intentat portar a terme mai la socialdemocràcia una política de sistemàtic castic dels empresaris, grans i menuts, que donen faena a immigrants amb salaris més baixos i sense la resta de costoses garanties normatives obtingudes després de decennis de lluites sindicals?

[...]

No resulta difícil, per tant, delinear un projecte reformista. N'hi ha prou amb tindre com a estrella polar l'increment conjunt de llibertat i justícia (llibertats civils i justícia social). És impossible realitzar-ho, no obstant això, amb els actuals instruments, els partits-màquina. Perquè pertanyen estructuralment al «partit del privilegi». No poden ser la solució perquè són part integrant del problema.

Paolo Flores d'Acais, «La traición de la socialdemocracia», El País, 25.10.2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada