dimecres, 23 de desembre del 2009

Herois nacionals

Herois en l'aigua de pluja

Em trobe alguna volta que altra que hi ha qui no tan sols vol el pa sencer, tal com cantava Ovidi Montllor, sinó que a més pretén que ni tan sols pugam tastar-ne les molles. Com que la cançó tenia bona cosa de sentit la reivindicació, no diria jo que eixa actitud siga necessàriament conseqüència de la concepció original.

Sí que es correspon, en canvi, amb la percepció preventiva que cal tindre sempre dels valors vitals i espirituals de les víctimes. No és difícil adonar-se que ser víctima no mos fa més bons, mos fa simplement creditors. Tanmateix, cal tindre en compte —tal com em vaig adonar veient el capitalisme casolà— que tindre raó i raons de justícia, no és una condició absoluta, sinó una conjuntura, un esdeveniment relatiu a cada moment i cada ocasió.

Certament, això és una llàstima si els nostres herois imaginaris sempre l'encerten, però els herois de cada dia no són tant els qui no l'encerten, sinó els qui troben els encerts entre els errors i miren d'esmenar i d'esmenar-se.

I això, és clar, està malament de trobar a can Corts Valencianes. A més, com que parle després d'haver sentit una novel·la preconciliar d'Ovejero Adelantado (pp), el meu ànim no dóna per a més. I això que la cosa ha tingut el seu ingredient sobre el valencià. Ha dit més o menys en castellà:


Però permeten-me que els digam que potser la diferència entre socialistes i populars és que nosaltres volem continuar sent bilingües, encara que algú no ho entenga encara, encara que mos vullga explicar ací el que és ser bilingüe, i si fins i tot, a més, el que mos marquem entre tots també són reptes importants de competitivitat, és lògic també contemplar i defensar aquelles persones de la Comunitat Valenciana que són castellanoparlants, com jo mateix.


A pesar del no-bilingüisme del diputat, segons diu, el nom Comunitat Valenciana s'ha reduït a comunitat —que es veu que s'ho ha ensenyat en dijous, això—, menció que sempre em fa pensar en la pel·lícula de Santiago Segura. I, ben mirat, sí, n'hi ha molt d'aquella pel·lícula en tot açò.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada