divendres, 4 de desembre del 2009

Minúcies nacionalistes

País petit

Comencem pel que és important: guanyem el partit de futbet. Hi faig un gol. Aixina que ja tinc el cap de setmana de cara.

Encara tinc la bossa de l'arreglet que mos va donar l'ajuntament de Sueca damunt la taula. La bossa correspon al «Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca», i té un dibuix de (Manuel) Baixauli com a il·lustració. Milacre, la paella és valenciana. Diria que en festes fan concursos de paelles, però no de paella valenciana. Vés a saber sap d'on deuen ser aquelles.

La veritat que des del dia que vaig topar amb un «bollit valencià» en el bar de les Corts, que m'he aficionat a trobar peculiaritats gastronòmiques nacionalistes. Naturalment, els cambrers em volen fer combregar amb un «a la catalana» per al meu pa amb tomava de tota la vida. Per ahí no passa, a pesar de les males cares.

Parlant de mares cares, eren per a una exposició les dels dos policies nacionals que mos han atés hui en la comissaria que hi ha en la seu del govern civil de València. El primer, jovenet, i que devia ser andalús, feia cara de no creure-s'ho, però ha fet per entendre-mos, i mosatros per explicar-li-ho claret.

La segona, en canvi, que no m'estranyaria que fóra gallega (per alguna foto que he vist per allí, no pel seu accent), ha resistit dir-mos res sobre la llengua fins que hem arribat als números. Llavors ja mos ha dit que «en espanyol» perquè no entenia el valencià. No sé si en previsió de conflicte ha tocat algun botonet, però en eixe moment han entrat dos companys seus dins en el despatx. Li hem traduït els números però hem continuat parlant en valencià. Ha fet l'escrit en castellà. A pesar de la nostra decisió lingüística i, evidentment, davant la seua falta de capacitació per a atendre el públic, farem una queixa al síndic de greuges i que este, si li abellix, que li la transmeta al seu homòleg espanyol.

Però, bé, tot això ja són minúcies després dels èxits futbolers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada