dissabte, 5 de desembre del 2009

«Vulgarisme inacceptable»

Mòbils valencians


El participi pongut del verb pondre és una forma possible segons el «sistema» (és com cregut de creure), però la societat «normalment» diu post (norma-1). El present d'indicatiu coneixo del verb conèixer també s'ajusta al «sistema» (com néixer, neixo) i a més a més és «normal» (norma-1) en moltes parles catalanes; però una altra norma, que no és la de Coseriu, la desaconsella; diguem-ne norma-2: es tracta de la «gramàtica normativa», un concepte estrictament tècnic.


I més que podem llegir en «Reflexió breu sobre el concepte de "normativa"» de Joan Solà, dins de La terminologia lingüística en l'ensenyament secundari. No sé si a partir d'ací entendríem millor què representa que vol dir realment això de «vulgarisme inacceptable» quan es parla d'alguna forma verbal (com ara rigut).

Ha mort Jordi Solé Tura, afectat d'alzhèimer des de fa uns cinc anys. Per l'altre costat, en el documental sobre el restaurant El Bulli que vam vore ahir, apareixia Antonio Vergara, crític gastronòmic valencià. Una casualitat vulgar i inacceptable: la mort i la vida.

Fa uns dies Camarasa Albertos li recriminava a Maluenda Verdú un cert avantatgisme polític, perquè este féu servir el privilegi de presidir una comissió per a expressar-se políticament i sense possibilitat de rèplica. Vulgar i inacceptable: la vida i la mort de la política.

Ma mare em diu que «s'encontra» bé. No ho haguera dit jo en la vida, ni em semblava haver-li-ho sentit dir fins ara. Posa-li un floc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada