dijous, 21 de gener del 2010

Eines de tall

Tallant la mar

La gràcia de hui en les Corts han estat les agendes que, al cap dels anys, hem sabut que existien i hem tingut la iniciativa de demanar. I, vaja, finalment, després de diverses gestions en les altures —que segons per a qui, les coses costen— han arribat. La sorpresa que tenen estes agendes Multifin en català és la identificació territorial que et produïx el mapa d'informació que tenen: ni més ni menys que uns països els habitants dels quals compartixen una llengua, la catalana. No sé massa bé si això és cap «normalitat», però, clar, és un signe que no t'esperaves i que, et provoca un cert alleujament lingüístic i polític. És el que tenen els traumes, per dir-ho d'alguna manera.

No sé si buscant una normalitat semblant, el nou Vocabulari de dret de les universitats de Barcelona i València pretén constituir, amb quasi sis mil termes, «l'aplec més extens de terminologia jurídica en català aparegut fins ara»... Ací tenim una mostra dels termes de dret que fan pensar en el valor d'algunes quantitats: activitat, call, concurs, crisi, hispà -ana, home, host, jueria, pau, pena, vellesa, verí, vestal... Per cert, en lloc de quantitats de termes sense definició ni versió en xarxa, caldria descobrir com és que no hem aconseguit encara fer un diccionari de dret amb continguts. I havent-ho descobert, podríem millorar-ho, si calia.

2 comentaris:

  1. «call», «hispà», «jueria», «vestal»?! Originals sí que són en la tria...

    ResponElimina
  2. Doncs, fins a vora sis mil, realment és entretingut descobrir com d'ample és el llenguatge del dret: sabinià -ana, clergue, visigot, vila, obra, colònia...

    Espere que el llibre tinga l'efecte que pretenien els autors: l'ús normal del català en l'àmbit universitari, facilitar que l'alumnat d'intercanvi conega el llenguatge del dret català i que siga útil per als juristes i públic en general.

    Com si no m'ho creguera, tot i que ho desitge bona cosa.

    ResponElimina