dissabte, 6 de febrer del 2010

Regemequem

Règim verbal

Per fi ahir vaig descansar un poc fent alguns dels escrits que tinc pendents d'enviar-li al síndic de greuges. En este cas es tracta de les queixes 080042 i 092432, que afecten la conselleria d'economia valenciana i l'ajuntament d'Alboraia.

En el primer cas, la conselleria continua mentint al cap de vint-i-tants anys de promulgació de la Llei 4/1983 valenciana, fet que si l'associem amb la passivitat o deixadesa amb què s'ho agarra el síndic, resulta indignant i demostra que la seua institució és només una aparença:


[...] I dic que és una aparença, perquè en un país amb dos llengües oficials, hauria de ser molt sospitós i indicatiu —i hauria de demanar més actuacions rigoroses i d'ofici— el fet constatable de la discriminació a què l'administració pública valenciana sotmet els ciutadans catalanoparlants en qualsevol lloc i ocasió, tant si es tracta d'una discriminació o d'una mala pràctica «provisional» com si és «permanent» (cap de les dues validades per la legislació vigent). Dic que és un fet constatable per al síndic, atés que els seus informes només recullen la discriminació en eixe sentit, situació que, per sort, no ha afectat mai fins ara els ciutadans castellanoparlants. No sé si podem trobar ahí l'explicació de la passivitat del síndic de greuges davant la discriminació lingüística: que afecta només els catalanoparlants.


Quant al cas d'Alboraia, ja vaig comentar una mica què em semblava una resposta seua al síndic de greuges. Per a aprofundir més en el cas d'eixe alcalde peper, vaig fer una cerca i vaig trobar que l'«Ordenança municipal reguladora dels abocaments líquids residuals del municipi d'Alboraya» eren una traducció no revisada feta amb el programa Salt, atés que hi vaig trobar unes quantes perles: «titule» ('títol'), «capitule» ('capítol'), «vàter» ('Water'; el terme estava suposadament en anglés), «done-la» ('de la'); i el més infame: «regemequen disciplinari», corresponent a un original castellà «regimen disciplinario»... ¡Regemequen! Sí, això fem quan observem que l'eixida impedix la seguretat. És l'aventura de la vida.

2 comentaris:

  1. Anònim11:34

    Evidentment, això està fet amb tota la mala intenció del món. O és que potser no s'assessoren?

    ResponElimina
  2. I tant que s'assessoren, ¡i molt bé!, pel que sembla.

    ResponElimina