dilluns, 7 de juny del 2010

No ringau

Perdut en un banc

Hui me s'ha fet tard i no podré tractar el que havia pensat —com ara l'ordre dels pronoms que faig servir i la suposada i habitual relació que això diuen que té amb la vulgaritat o la incultura—. A més, m'he entretingut apuntant en la llibreta Miquelrius roja, i com que he anat pels viaranys de la vulgaritat sentimental, ara estic un poc cansat de tanta prospecció.

Per tant, com que demà farem vaga —sense convenciment i només per solidaritat sindical amb l'stas— repensarem sobre «la camiseta de nàixer» o el «no vullc que ringau» que he sentit hui. Segurament, hauria de tractar també en algunes «consignacions oportunistes» la relació entre l'escriptura, la lectura i el to d'humor o de malhumor que hi aprecie, que no sé ben bé com es marca realment la diferència, però que intente sempre minimitzar. I ai dels missatges en què ho descuide una miqueta...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada