divendres, 15 d’octubre del 2010

Les tranformacions lingüístiques

Transformació de carrer

Vaig escriure als del Quèquicom per l'ús i abús del descomposar que van fer fa uns dies, i encara no m'han dit res. Hui Medir Plandolit «aplaçava» no sé què. Em sorprén que hi haja qui encara pense que les llengües «neixen creixen i moren», quan està clar que, tal com anuncia la no sé quina llei de la termodinàmica, simplement es tranformen, des del llenguatge primer fins ara i tant si mos agrada com si no mos agrada el resultat, que hi ha una extensa literatura sobre la bellesa o lletjor de les llengües, una espècies més del racisme que apliquem a gatets i gossets, si més no.

També pel cantó de les llengües, ja hem tornat al futbet, l'últim partit de pretemporada, que la setmana que ve ja comencem la lliga. Com que enguany tinc un company amb tonadeta gallega, potser en parlarem una mica d'això que diuen gallec-portugués, una de les tantes recreacions del llenguatge. O no, que això de les llengües sempre mou conflicte per ací, i això que, tal com diu Ferran Suay, els valencians som molt «de la secreta». En tot cas, diria que hi ha que em mira de manera estranya en el camp —deu ser pel meu joc estratosfèric—, no sé si per la llengua que faig servir, valenciana, però ben educada i serena. També constate que hi ha qui practica amb mi els cursets de valencià que fa. Transformacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada