L'única cosa que em ve al cap hui és que ahir vaig sentir Ferran Pina comentar que Mourinho estava mascant un xiclet. La veritat és que això em passa per tindre la veu posada, ja que si el que m'interessava era el partit, doncs, els periodistes i comentaristes de Canal 9 me'ls podia estalviar perfectament. Lamentablement, eixa casa que tanta ruïna pública ha creat en benefici de quatre aprofitats, és simplement un reflex del que es suposa que no volem com a societat. Es suposa.
Segons reproduïx Fernando Gualdoni, Joel Mokyr, historiador econòmic va dir en l'entrevista que li fea (El País, 16.10.2010):
En un economia sana, l'estat treballa per a crear un major benestar, però en Xina treballa per a omplir les butjaques dels seus funcionaris... La corrupció en el gegant asiàtic no és nova ni va ser creada pel Partit Comunista. Comença a mitjan segle xvii amb la dinastia Qing. La història del país des de fa segles no és molt encoratjadora, no han forjat la tradició de servei públic que hi ha en Alemanya, Holanda o Europa en general.
Jo sóc funcionari de la Generalitat valenciana i puc assegurar que ací l'estat no m'ompli massa les butjaques, però que treballa per a omplir-los-les a les elits empresarials i econòmiques, una minoria que s'embutjaca els diners de la resta de cotitzants, incloent-hi la major part dels funcionaris. (Per cert, algun dia haurem d'aclarir què és un funcionari, perquè hi ha qui els confon amb polítics o amb treballdors empreses públiques.)
En fi, no cal dir que al País Valencià això del servei públic és una plaqueta que porten els taxis i poca cosa més. Bé, podria ser un eufemisme per a dir vàter... Europa, Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada