Tenia altres coses pensades per a hui, però me se n'ha anat el sant al cel vegent Potiche de François Ozon, un film que s'aguanta simplement perquè esperes que Catherine Deneuve i Gérard Depardieu facen alguna cosa que done sentit a una obra que vol representar una França dels anys setanta, però que sembla directament una peŀlícula més o menys ocurrent d'aquells anys que mos passen en un cicle d'antigors envellides. A més, no la feien en versió original i, per tant, mos devem haver perdut part de la gràcia amb la versió castellana. Al final, l'espera no té recompensa, tot i que si l'exercici d'ambientació li interessa a algú, hi ha molta faena en eixe sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada