dimarts, 17 de maig del 2011

Un tramvia anomenat «en valencià»

Ous frescs En qüestions de sociolingüística o de política lingüística el País Valencià és el país de l'arc de sant Martí. És a ir, que sempre plou i fa sol. Un paradís més religiós que racional, vaja. No s'entendria altrament que la mateixa Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) que un dia informa que «no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d'igualtat lingüística que preveu la llei», un altre dia vullga pintar el cel amb els colorets de l'arc del cel, però ni contra l'homofòbia ni contra l'aŀlofòbia lingüística que detecten, sinó en favor partidista dels governs del Partit Popular. En eixe sentit, la presidenta de l'avl va declarar (Europa Press, 17.02.2011):
Tant la Conselleria d'Educació, com totes les universitats valencianes i la pròpia AVL van «en el mateix camí perquè cada vegada el valencià s'use més i s'implique més en l'ensenyament i les estadístiques així ho demostren».

I durant uns mesos de pluja i sol, mentres mos regatejaven l'ús del valencià en l'administració pública valenciana, mentres impedixen la reemissió en llibertat de la tv3 al País Valencià, mentres continuem sense tindre cinemes en valencià, mentres multen sense fonament ni dret i amb intenció destructiva acpv, mentres només el 38,1 % dels estudiants de secundària poden estudiar en valencià, el 23,7 % en Batxillerat i el ¡5,9 %! en Formació Professional, mentres fan tot això, hem vist circular un tramvia retolat i pintat per la ciutat de València.

Això esperem, doncs, les dades de la campanya: objectius, mitjans, resultat i consecucions. De moment, podem conéixer els prospectes i les declaracions prèvies, fins i tot en un vídeo de l'acte d'inici. La campanya va durar de 21 de febrer al 31 de març, però el tramvia encara circula —segurament per inèrcia; o per crisi d'anunciants—, amb la qual cosa és de preveure que els fruits de la campanya seran molt més dolços. Ara és el moment de les valoracions.

No vullc saber la «satisfacció» que tenen, perquè estic segur que n'estan molt, de satisfets, ja que ells sempre estan en el costat dels colorets de l'arc, des d'on plou a gust de tots, mentres la resta dels mortals viuen allà on cantava Raimon, al país on la pluja no sap ploure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada