dijous, 2 de juny del 2011

Ètica bàsica de ciutadania

Taca ètica

Fa uns dies que no he tingut ocasió d'acostar-me per la concentració de la plaça de l'Ajuntament de València. La veritat és que no sé si encara estan allí. Des que vaig estar en la universitat (i posteriorment també he vist que és un sistema molt limitat) em sembla que pretendre regir la vida pública a través de les assemblees no és factible i cal articular l'expressió i la pressió social amb altres formes de participació, així que espere que la cosa haja evolucionat. Al cap i a la fi, els parlaments són una mena d'assemblees i, per tant, ja hem vist en què poden acabar derivant.

En canvi, després de les eleccions, sí que hem tingut ocasió de comprovar per què calen reformes tant en el sistema electoral, en el sistema de participació ciutadana en les institucions i en les formes de fiscalització i assumpció de responsabilitats en l'activitat pública. Una de les mostres és la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha «absolt» la llei urbanística valenciana. Paradoxalment, l'absolució agreuja els fets denunciats, segons ho veig jo, atés que el tribunal diu que no pot anar contra la llei ja que resulta que els pai no són contractes públics... A això hem arribat, a un nou feudalisme urbanitzador. A més, caldria revisar l'eficàcia dels serveis jurídics de la Comissió Europea —que era part denunciatnt—, ja que no es van adonar d'eixe detall.



En tot cas, els fets estan a la vista, per moltes voltes que li pegues al molinet jurídic, i el que hem de buscar —encara estem aixina— és la possibilitat de conformar una «ideologia» democràtica sobre les desigualtats indesitjables, les inversions necessàries, l'adequació dels recursos als serveis que volem tindre, el medi ambient saludable i, si això fóra possible, també una ètica bàsica de ciutadania, que es veu que no encara no s'ensenya a les escoles, ni les de primària ni les econòmiques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada