És clar, la llengua canvia cada dia, és a dir, tots els dies, tal com diu el diccionari. Al qui viu a Perpinyà li s'apeguen unes coses i al qui viu en Requena, unes altres. Això és normal. El que no hauria de ser normal són tantes altres coses que pareix que les convertim en accessòries per a poder-mos centrar en el que realment és important: la puresa de la llengua, el model de llengua, el geni de la llengua... ¿De quina llengua? De totes, sempre desdonades.
N'hi ha que, fixar-s'hi, ho troben una collonada o un conyàs, sovint perquè, enfavats com van, per ells tot és collonut, encara que no hi hagi (o no sigui fàcil trobar?) un sinònim de collonut derivat de l'altre sexe.
ResponEliminaDe conya...
ResponElimina