dissabte, 14 de gener del 2012

El bon nyap alemany

Fets i no paraules

Ahir també va travessar Canal 9 per la meua vida més del que és habitual. Deu ser també perquè el Sid és ara president del comité d'empresa. Li he sentit ja unes declaracions en la ràdio i explica el mateix que observem en la resta de la nostra vida política «empresarial». I ara, anit, primer vam vore en versió original la de Tarantino, Inglourious basterds, que sí que va poder ser, però després tocava vore The good german (de Soderbergh), però això ja no va poder ser: ni versió original (només versió en castellà per a cegos), ni res, ni tan sols la peŀlícula: talls, pixelacions, interrupcions, volum baix que pujava de colp i més talls amb la pantalla en negre, perquè en cap moment va aparéixer un cartellet que demanara disculpes pels problemes tècnics ni van tornar a reiniciar l'emissió. Això, el primer bloc d'anuncis «quilomètric» es va emetre sense cap nyap. Fora, a fer nona.

Ara diu Alarte Gorbe (psoe) que vol una rtvv en valencià... Van fer que això fóra impossible «quan tot era possible» i ara, quan ni tan sols el que és inevitable és possible, mos vol convéncer que faran l'impossible que no han fet mai. Només cal mirar la versió «valenciana» del web dels socialistes de València ciutat: disseny, a trossos, i continguts en castellà. Trobe de casualitat el lloc per a enviar-los un missatge i els l'envie:


Si la versió en «valencià» del vostre web està en castellà, és a dir, que sou incoherents i incapaços en la gestió bàsica, no veig com aneu a convéncer ningú que teniu un mínim de coherència i de capacitat per a gestionar coses de més gruix. Alarte Gorbe parla ara d'una RTVV «cent per cent en valencià», bé, sense el valencià deu ser, ¿no?, tal com la creàreu.

No és la primera volta que m'adrece al PSPV i ja em conec unes quantes de les vostres «excuses». Estic impacient per conéixer-ne una altra del repertori. No cal dir que les agraïxc, per molt que em desagraden i que les critique, perquè el fet que accepteu les crítiques i que respongau és un mínim. Un mínim ben pobre, és clar, si només vos excuseu però no esmeneu res.


Vorem si responen esta volta i com s'excusen d'incomplir els que solen demanar amb convicció indòmita —exagerant bona cosa, vaja.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada