Estàndard caní

M'encén una espurna canina «L’estàndard és l’estàndard: sobre gossos i llengües» (29.04.2012) de Joan-Carles Martí Casanova, em ve al cap que la llengua és com un gos i la normativa (i més encara l'escrita) és com el pedigrí: tot això són creacions humanes, però l'essencial per a mi és la part —diríem— animal. L'altra part, la part normativa —el dret, el poder— i la del pedigrí —una perversió de la injustícia humana envers els animals—, són institucions socials, regulacions que pretenen assegurar el manteniment d'unes estructures enfront de la variació permanent i la recreació constant que observem en la natura. També en la nostra.