L'expressió «els diputats pernabaten i aüquen» podria ser el resum d'algunes sessions parlamentàries —com ara la de hui— i reflectiria molt bé el to que es respira en un hemicicle, el valencià, allunyat no tan sols de la ciutadania que els vota obedientment quan els convoquen per a la pantomima electiva, sinó molt més llunt encara de la mateixa política, perquè el que es dirimix en els escons són prebendes, privilegis i negociats diversos conseqüència de les normes i reglaments que regulen tant els partits polítics com la funció representativa dels diputats i diputades —eixa acta que no podia ser-ho, però que ha estat transferida en pagament del privilegi d'aparéixer en la llista electoral tancada i barrada—. Esgüellen, si cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada