Agafem una oferta de l'ave i mos acostem a Madrid. Ja veus, ha de ser Madrid, jo que tinc molt més interés en tornar a Barcelona o fins i tot a París. No, a Madrid, on no és possible triar el català com a llengua vehicular. Segur que Wert ho resol ràpidament: en València, castellà; allà, català. ¿No? No, és clar. A tres-cents per hora no sap massa bé cap a on.
Bé, una volta per una exposició de Gauguin on el més interessant van ser els quadres que no eren de Gauguin i comprar la làmina del Der Traum de Franz Marc que volia la filla rossa i riallera d'una companya. Una volta pels carrers de Cervantes, de Lope de Vega, de Quevedo i voltants, Martínez Pujalte que entra a l'església del crist de Medinaceli —vés a saber per a què— i acabem dinant en la sidreria Zerain, que té vàters acceptables i molt bona qualitat en els productes i en l'elaboració. I un descobriment del seu celler, el vi Señamaría (2010, garnatxa vella): molt suau, aromàtic, redó, molt bo. El preu, doncs, alt, ajustat a la qualitat i a la quantitat.
Naturalment, peguem una volta per la Gran Vía fins arribar a la plaça de la Puerta del Sol, passant pel carrer de la Montera. Loteria, es veu que cal comprar loteria. Fem cua, com tots, i evitem les paradetes improvisades que atrauen a crits pels voltants. Tornem per un altre carrer i topem amb El Gato Negro, buit. Deu ser un senyal, un altre dècim. Ei, que jo no hi tinc el més mínim interés, perquè a mi em toca sempre la loteria del no jugar-hi. Esta volta Takse vol que faça una excepció i no puc dir que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada