El segle que torna a començar

Comença el segle..., ei, l'any, només l'any, però sembla com si fóra un altre segle, com si haguérem de rellegir les postguerres, com si haguérem de revisar els films sobre el classisme britànic del segle xix, com si haguérem de tornar a escoltar allò de l'àvia sobre la gana i la guerra, com si haguérem de tornar a fer les fotos sobre les depressions americanes, com si haguérem de tornar a pujar a la Guzzi de l'avi mirant de mantindre l'equilibri amb espant, com si haguérem de recordar les fotos de quan els pares eren menuts, com si esta vegada feren fora de l'hospital ton pare groc amb barnús blau fosc perquè cal pagar la fórmula 1 o l'assessor de torn... Moriria, però no igual. I això només és començar.