dilluns, 15 de juliol del 2013

Córrer sense arribar-hi

No dec ser un d'eixos éssers de les estreles que diuen els episodis documentals d'Ancient aliens. He repetit la marca de dimarts passat: 12:56 (6:35 + 6:31). Estic començant la temporada de córrer i em mantinc prop de les marques de l'any passat, com aquella tortuga que li guanyava la cursa a Aquiŀles. No anem malament.

No hi havia massa personal pel riu a eixes hores, les quatre de la vesprada, amb tota la «plengina», que diu ma mare. Mentres fea l'últim tros m'ha passat un que s'entrenava amb una motxilla a l'esquena. Això sí que és inhumà, ¡alienígena! Sort ha tingut que estava contenint-me...

Quan córrec em vénen moltes idees al cap —i se'n van ràpidament també—, com ara cap a on vaig i per què cal córrer per a arribar-hi. Senc les explicacions de Rajoy Brey —eixa mentira sempre dubtosa i rotunda a l'hora— i veig que no corre, que les diu parat davant del faristol. Mos hauríem de preparar per a fugir el dia que els pegue per córrer, o per fer-mos córrer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada