dimecres, 5 de febrer del 2014

El diccionari que quasi ni cal ja

El diccionari que no té qui el consulte —periodistes, guionistes, locutors, actors— ha acabat apareixent, a pesar que semblava que uns ulls de poll escaldats de tant refregar-se podien retardar-ne el llançament. No té qui el consulte, el Diccionari normatiu valencià de l'avl, o tampoc no tant, que sí, que podem pensar que hi ha qui el consultarà. Puga ser fins i tot que, si s'edita, hi haurà qui se'l comprarà, encara que siga per a fer un altar lingüístic baix del televisor i del tapet de punt de ganxo, que és com recorde jo que tenien els meus avis un diccionari heretat que no sé si van obrir mai en la vida.

En fi, els qui tot ho consultem i ho tornem a consultar, podem començar a confeccionar la llista d'errades (i suggeriments), com la de «deduixen» que ja ha trobat Taksenet. O la indicació innecessària (i dubtosament vàlida) que hi ha termes comuns que sempre s'escriuen amb majúscula inicial: «[escrit amb majúscula inicial]». Això són criteris de publicació i no és cosa de la normativa: estat i administració volen dir el mateix si van en minúscula. De moment, mos quedem sense saber si és que Geòrgia és un estat «minúscul».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada