M'ha tornat a passar, torne a descobrir un compositor (o un músic) quan tope amb la seua necrològica. Esta volta ha segut Einojuhani Rautavaara, que no coneixia de res fins fa dos dies, quan va aparéixer l'article en el diari. Va morir el 27 de juliol passat.
He pogut escoltar hui mateix diverses composicions seues en l'Spotify. M'han agradat sobretot Cantus articus i el Concert per a violoncel número 2. No crec que s'acabe ahí la llista de les peces interessants (ara mateix sona Autumn gardens). Bé, no ho diu l'Spotify, però relacione eixe estil musical amb Górecki, Arvo Pärt i un poc de Xostakòvitx. Intensitat dramàtica, diríem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada