dimarts, 4 d’abril del 2017

Me se menja la son

Me se menja el temps la son. Abdique de l'apunt de hui simplement per cansament. I això que finalment ha dimitit el president murcià peper, cosa que ja no hauria de ser notícia, perquè eixes coses mos fan oblidar que en molts llocs les coses es fan quasi bé del tot —que bé del tot no pot ser: diuen que açò no suma zero, però això deu ser en l'infinit, perquè en la Terra, tot rebota en profit d'algú i perjudici d'algú altre, per injust que semble. Les bambolles esclaten. I les reunions d'escala, doncs, cansen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada