dijous, 5 de maig del 2005

Prorrogategem la dispersitat

Hi ha una fotocopiadora des de fa més d'un any arraconada al seu lloc i quasi oblidada. El lloc és el segon pis de l'edifici d'oficines de les Corts Valencianes. Ningú no apanya o substituïx la fotocopiadora, ningú no es preocupa per ella —i quan preguntes et diuen que n'han de comprar una de nova. Fa més d'un any.

El fax del Servei de Publicacions va a trompades, a voltes va i a voltes no va. No sabem per què. L'aire condicionat, ja ho vegem vindre, ens gelarà o deixarà que ens torrem, i ens barallarem per encendre'l o apagar-lo. Fa vora dos anys ja —si no en fa tres— van passar per allà un tècnic de salut laboral de la Generalitat. L'únic resultat és que tenim uns fulls que indiquen totes les mancances detectades, un muntonet. Ningú no n'ha fet res: sense llum, sense espai, però continuem treballant, és clar. Només vam aconseguir, fa un any, a força de protestar amb escritets i amb amenaça d'aparéixer en la premsa, que ens canviaren les cadires, però només a uns quants amb més sort o més cabuderia; la resta encara esperen un famós pla de renovació que algun lletrat havia de dur avant.

Hui estic pels detalls inútils. Al capdavall, el president Julio de España està resolent altres paperetes més interessants per al seu futur polític i empresarial. Estic segur que tot el temps que deixa de dedicar a gestionar les Corts no l'invertix desinteressadament enlloc, i menys en la nova relació de llocs de treball que estan tramant, que en lloc de reconéixer la tasca professional dels funcionaris, presenta inicialment un esbós de gratificació clientelar. Així, podem tindre clar que si esta és la política casolana, és natural que la resta vaja molt pitjor.

Excepte una mica potser per al tècnics mitjans de promoció lingüística de l'administració del Consell de la Generalitat Valenciana, que després de molts anys han aconseguit millorar la seua classificació laboral (B 16 E023 > B 20 E038) i, perquè l'administració funciona aixina, també la situació professional. Ha estat un esforç llarg i constant, i no estarà lleig que ho diga, amb el suport logístic i voluntariós de la CDLPV. Ja ha aparegut en el DOGV; ara esperen trobar-s'ho en les nòmines, i ja estan pensant que el moviment encetat cal continuar-lo per millorar la gestió lingüística i professional de l'administració pública valenciana.

Parlant de professionals, hi havia professionals de la lamentació i del «si no fos» que es movien entre el PSAN, la psicoanàlisi i la militància o la professió lingüística. Hui han muntat una editorial —fa uns pocs anys—, Campgràfic, que ja porta una bona rastrera de títols sobre tipografia: ni un en català. I és que ni tan sols el web. Pitjor encara és que n'hi ha alguns altres que fan de censors eventuals dels desitjos de Zaplana o de Camps.

En canvi, una altra professional molt més conseqüent, embarcada en la nau de l'AVL que xipolleja en un got d'aigua, Marisol Gonzàlez Felip, ha estat entrevistada en el Diari Parlem. Respostes directes, concises i diplomàtiques, tot i que sense fugir la claredat.

Finalment, constate que Isabel Escudero —del PSPV— ha sabut respondre la crítica de Ricardo Costa i Adela Pedrosa per l'ús del valencià-català en algun web del govern espanyol: que facen el favor de parlar i escriure en valencià en lloc de fingir tanta preocupació amb veu impostada i impostora. En canvi, Antoni Bernabé —delegat del govern espanyol—, pres d'un atac de tarannà, va reconéixer un suposat error i va traure la banderola d'un cert nacionalisme valencià tronat —actualment subrogat per Francisco Camps (de golf, que en diuen en alguna pintada).

I, per acabar ja, destacaré que la botiga de Kukuxumusu que han obert davant de les Corts té la retolació, samarretes i contes en català. Només falta que la jove madrilenya que hi treballa aprenga quatre coses més, perquè no ens entén massa per ara, i menys encara entendrà el terme dispersitat, aportació en les Corts del diputat del PP benicarlando Mundo Alberto, una innovació amb només 29 referències en Google, encara que ha estat superada per la consellera noveldera de Turisme —Milagrosa—: prorrogatejar, que només hi apareix una volta. No prorrogategem més esta dispersitat, diríem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada