dimecres, 13 de desembre del 2006

La nit és llarga, la nit

Guarderia amb vigilància ben visible.
Els meus silencis s'allarguen massa, però escriure alguna cosa que no siga simplement per omplir el buit em resulta una mica difícil esta temporada de tardor.

A pesar d'això, i com que no puc deixar passar l'òbit diumenge passat d'un personatge, que no sé si va ser persona o no, que va cometre els crims que ens fan inhumans. Així que, en la mort d'Augusto Pinochet Ugarte (1915-2006), li podem dedicar un poema de Joan Brossa (que ens ha recuperat Pere d'Invasió subtil) que tant li va escaure al seu col·lega Francisco Franco Bahamonde, que ens han ensenyat que no hem de descansar en la seua pau:



FINAL!

—Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.

Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!


20 de novembre de 1975

2 comentaris:

  1. Anònim1:36

    Genial o poema... o Brossa sempre consegue fazer-nos ver o que quer dizer... ótima escolha... e pensemos que terminamos o 2006 com menos quatro ditadores: Pinochet, Stroessner, Saddam (não por quem devia matá-lo, que fique claro) e Milosevic. Que ano profícuo, não?

    Abraço.

    ResponElimina
  2. Diria que podem vore-ho aixina, però tristament, perquè si tot ho resolem amb la mort, aixina podem esperar que tots els problemes del món tindran solució quan ens morim, que no sé si és una persptiva o una fatalitat.

    ResponElimina