La informació i el coneixement

El diari Levante reproduïx un titular que li fornix el vídeo de Compromís pel País Valencià:

«La visita del Papa costà 100 milions; evitar l'accident de metro, només 60.000 euros»

I no sabem què sentir, però sentim que ho hem de saber encara que no ens agrade, i això fan els mitjans d'informació lliures, democràtics, públics i professionals com la TV3, i per això mateix el govern del PP actual la vol tallar al País Valencià. Ens vol sotmesos a la propaganda partidista del canal públic Canal 9, que ha segrestat en benefici particular d'uns quants i en perjudici de la ciutadania i dels seus drets. L'exemple de TV3 durant més de vint anys ens ha ensenyat per què era roín Canal 9 quan governaven els socialistes de Lerma i per què ho és més encara ara.

No sabem què sentim, doncs, perquè fa uns dies que ens ha dit la cadena SER que les enquestes mostren que Rita Barberá (PP) revalidarà la majoria absoluta a València. I llavors continuen confirmant que hi ha alguna cosa grossa que no funciona, principalment en l'oposició. I és en l'oposició on no funcionen les coses, perquè la major part d'aspirants a governants han estat esperant que la seua victòria electoral es produira només pel cansament de la ciutadania.

Naturalment, en este punt ens hem de preguntar què volem: una ciutat millor o que governen «els nostres». Els opositors polítics d'esquerra aposten per aconseguir el poder (pel poder?), però tenen una estratègia ben estranya (amb excepcions): conviden a la frustració permanent.

En eixe vici, que acaba en l'autoodi i la impotència, ens movem sovint els tècnics lingüístics, així que en pense alguna cosa de tant en tant. Per exemple quan tinc debats del tipus:

—En este punt, els manuals d'estil indiquen que és preferible eixa convenció. A més, aixina respectem el criteri general establit en altres casos.
—Jo no sé què diuen els manuals, però m'agrada més fer-ho d'una altra manera, perquè la gent no ho entén...

I eixe és el nivell de debat: criteris contra gusts, raons contra intuïcions.

També és cert que les solucions no són les mateixes per a tots els àmbits. En el cas de la política, cal buscar l'impuls empàtic; en el cas de la funció professional, cal impulsar el mèrit i la capacitat. I si falla això últim, tindrem unes persones més o menys simpàtiques que seran clients d'algú i que faran un mal servei a la societat, perquè, d'incompetents, de lladres i de botxins, n'hi han de molt simpàtics i ocurrents.