dimecres, 30 d’abril del 2008

La via còmica i la làctia


He enviat Els viatges d'Ibn Battuta a reposar i m'he llegit un còmic, Arrugas de Paco Roca. Esta anotació no mereix quasi il·lustració, però la novel·la gràfica —que en diuen— sobre l'alzhèimer m'ha colpit bastant, més intensament que El eternauta, certament, que es va esvanir quan va presentar la resolució de l'enigma de la nevada sobre Buenos Aires.

M'arriba l'edició d'enguany del Codi de dret públic valencià: hi deu haver moltes persones —ara variarem un verb anterior— desvanides d'haver pogut participar en una obra tan magna. Més que ningú, supose, el senyor Enrique Soriano Hernández, autor de la nota prèvia i «Lletat de las Cortes Valencianas» [sic], càrrec important, però esmenable, i on dubtem que este honor qualificatiu que indica el llibre s'adiga del tot amb la seua activitat. Fins i tot podríem assegurar que cap matèria làctia hi deu tindre realment relació. Cosa de la mala llet de les errades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada