divendres, 19 de setembre del 2008

Les crisis d'alguns

La crisi segons el meu nebot Carles
El mercat capitalista depén de la crisi d'algú. Sempre hi ha d'haver algú en crisi de manera que algú altre obtinga un benefici i, per tant, este últim no deu estar en crisi. Per això, ¿qui està en crisi realment quan no es parla de crisi? Eixe és el gran problema de la crisi i no el fet que ara se'n parle tant.

Havia previst parlar de la traducció d'On the road de Jack Kerouac, però abans he vist alguns retalls de diari que voldria fer desaparéixer de damunt la taula.

Tenim que els diaris Avui i el diari El País (19.09.2008) ens diuen:


Europa nega la persecució del castellà a Catalunya



Albert Segura


La Comissió Europea no ha rebut cap queixa per discriminació i elogia el model lingüístic del Principat | Admet que els catalans canvien constantment al castellà "sense ni tan sols adonar-se'n"






Brussel·les condemna l'ús separatista de les llengües



R. M. de Rituerto, Brussel·les


La Comissió Europea condemna els intents d'utilitzar les llengües per a promoure el separatisme [...]


Que cadascú deduïxca què té més interés real per als ciutadans i què pertany a les neures nacionalistes dels mitjans.

I parlant de neures, George Steiner, un mestre de pensar —a voltes—, ha hagut de desdir-se de les seues afirmacions sobre el gallec, aparegudes en suplement del diari El País, on semblava refer una frase de José Antonio Primo de Rivera per a glòria catalunyesa: el català és l'única cosa seriosa que es pot ser a Espanya —si no vols ser espanyol, és clar.

Amb tot, Steiner no se n'està de clavar-se en un altre embolic, si fem cas de la notícia de C. E. en el diari El País (19.09.2008):

El meu comentari irreflexiu va ser una resposta al xovinisme regional que amenaça ara la unitat d'Espanya.


Segons sembla, Steiner s'erigix en defensor d'algunes unitats nacionals sobre altres i pretén respondre a uns xovinismes regionals. Bo és saber-ho: esperem la resposta al manifiesto xovinista regional espanyol de Savater i Grisolía.

Finalment, dos mesures per a combatre eixa crisi que es suposa que ens plou damunt. Segons F. Garea en el diari El País:

Bono reduirà a una tercera part els viatges oficials dels diputats



Si tots els viatges tenien la mateixa utilitat, ¿per què ho deixa en la tercera part? ¿Una tercera part de malbaratament de cabals públics ja és prou estalvi?

I una altra mesura de combat de la crisi a través del desviament de fons públics en el mateixa diari, en la notícia de María Fabra:

El Consell posa 11 milions en Castelló Cultural per a evitar que es dissolga



Curiosament, una entitat que es dedica a pagar-li uns diners a José Luis Gimeno, antic alcalde del pp de Castelló de la Plana.

Eixes són les crisis per al alguns. Per cert, a l'Argentina van cap a l'estiu.

4 comentaris:

  1. Crisis? No. Cal dir-ho alt i clar: lladres. Castelló és una ciutat de lladres. I s'han fotut tota la mamella, mugró i tot.

    ResponElimina
  2. Eixa és la idea de fons, certament.

    Per cert, diria que la imatge és més sexista que efectiva. Trobe que hauríem de pensar en que tallen un braç o una cama... o en algun altre tipus de mamada, perquè, si és de la mamella, encara queden com a infants innocents.

    ResponElimina
  3. No trobe ara un equivalent políticament correcte alhora que efectiu... Innocents no, però mamons ho són amb tot el lleu.

    ResponElimina
  4. Bé, no hem de ser políticament correctes, sinó més aviat ideològicament efectius.

    La proposta és canviar la imatge del mamó (innocent, nadó) per la del polític abjecte que esquartera les possibilitats econòmiques i socials dels membres de la societat, que s'emporten les millors tallades per a ells i deixen la resta amb les molles --«ja no ens alimenten molles», tal com cantava Ovidi Montllor.

    ResponElimina