dimarts, 11 de novembre del 2008

La mitjana valenciana entre obames, maccains i palins

La llengua dels àngels.
Dimarts tranquil, pausa entre tempestes parlamentàries de got d'aigua. D'ací a poc estic segur que me'ls sentiré trobant obames en els escons dels seus grups i maccains o palins en els dels contraris. Coses dels polítics, jocs polítics.

Trobe que els crucifiquem un poc massa ràpidament, no perquè, certament, la gran majoria es mereixquen els penjaments i qualificatius que els adornen en les referències col·loquials, sinó perquè són el reflex de la societat que els ha triat, d'acord el sistema polític elaborat per una minoria activa —tal com deixava establit Oto Luque fa uns dies— que, més avant, tendix a l'anestèsia i a suplantar els fets amb la llegenda.

Dissabte passat, Josep Palomero (avl) feia un bon atac per a evitar que no tenia defensa i carregava contra alguns usos terminològics dels ponents del simposi de l'avl amb l'argument que ell acceptava unes lleis i un estatut d'autonomia que «havíem votat» —la societat valenciana— i que havia difós i socialitzat unes denominacions determinades. Quina curiositat, ¡caram!, perquè una companya de Quart de Poblet, amb una mica de memòria veraç de la bona, ens recordà que l'estatut no l'hem votat mai els valencians. Ens l'han votat alguns, això sí, però poca cosa més. Tant l'any 1982 com el 2006 mos hem quedat amb una carta atorgada, podríem dir.

A partir d'ahí, la veritat, preguntar-se si tenim el sistema polític que mos mereixem resulta una mica ociós. ¡És clar que no! Però és que les lleis de la termodinàmica són aixina i ni Maluenda Verdú pot fer-hi res, menys encara si ja li va bé.

Per cert, per satisfer una miqueta la curiositat del company d'A la Taula i al Llit, hi ha polítics en el parlament valencià que diuen els possessius amb labiodental sonora («meva»), però que no tenen massa clar l'ús dels pronoms (i s'inventen «lis» i altres cartes que no lliguen). (No cal dir que en castellà també podríem traure a relluir les concordances verbals, el queisme i el dequeisme, el deber (de), el mismo...) Al cap i a la fi, curiositats de la llengua de cada dia que algunes minories actives hem decidit considerar incorreccions.

En resum, la majoria responen a la mitjana d'alguna cosa que alguns anomenaven «normalització» i que hem difós els tècnics lingüístics. Saber que no ho hem acabat de fer bé és el primer pas per a millorar-ho.

2 comentaris:

  1. No he visitat mai les Corts Valencianes i no sé si seria capaç de resistir a segons qui parlant segons com. Salutacions i gràcies pel teu comentari. Intentaré fer això dels "seguidors".

    ResponElimina
  2. Bé, de tant de sentir-los, al final t'ix costra.

    ResponElimina