dissabte, 7 de març del 2009

Amistats polítiques

Xarxa de protecció en les obres de les Corts

Ha fet vent i la roba s'ha eixugat ben prompte. I a pesar d'eixe canvi climàtic tan agradable, continue pegant-li voltes al cas dels doblers que Camps Ortiz, Costa Climent i Cholbi Diego s'emporten amb actuacions ben poc ètiques, segons el meu parer. I hi pegue voltes perquè, si això no és delictiu, no deu ser més que perquè ells mateixos han regulat que això que fan no siga delicte, supose que perquè volien fer-ho o perquè sabien que ho farien. Una cosa com el doctor Manhattan dels Watchmen, vaja (pel·lícula per a devots del còmic que mos vam engolir ahir).

Seguint el que diu el diari El País (06.03.2009), hi ha els 12.783 euros en roba «regalada» que ha usat el president de la Generalitat valenciana Camps Ortiz; a més, el 7.325 euros en el mateix concepte del diputat Costa Climent. I, com ja vam assenyalar, el 114.000 euros de Cholbi Diego, actual síndic de greuges, que es va embutjacar per dos dies que va passar sense ocupació pública. Esperem vore eixos diners en quina empresa es concreten, que era la finalitat per a la qual es concedix l'acumulació en un pagament de tot el «subsidi de desocupació».

Són casos de manual, però de manual d'eixos de fer-se l'espavilat en política i en la vida pública i econòmica. Contràriament, els manuals de ciutadania no recullen totes eixes possibilitats —puga ser que per això no els agraden als del pp—, i ma mare —que em perdone que la torne a traure per ací— té una pensió de jubilació —amb la mateixa edat que Chobi Diego— que no li permet ingressar durant dos anys el que li «regalen» en roba al president de la Generalitat valenciana, perquè llavors li retallen els plusos de la pensió fins que retorna l'«excés» a Hisenda. La diferència entre la ciutadania i l'oligarquia, vaja.

Hisenda som tots, però presidents, diputats i síndic de greuges, per sort o necessitat, n'hi han pocs, i es veu trauen bon profit de la seua posició institucional. No sé si són exemplars, però es veu que són més «espavilats» que la resta del personal pel que fa a gestionar les seues situacions especials, les «atribucions» del seu poder. I ara, vés i conta-li-ho a l'«amic especial» de Camps Ortiz, Juan Luis de la Rúa, president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada