dijous, 5 de març del 2009

La quitança, els greuges i la crisi moral

Sous parlamentaris

El nou i flamant síndic de greuges, finalment, José Cholbi Diego, sap parlar en valencià. De fet, és la seua llengua primària, per dir alguna cosa. Tanmateix té un costum estrany: quan veu un funcionari de les Corts que no coneix, li parla en castellà. Si això ho fa amb els funcionaris que tenen l'obligació de conéixer les dos llengües, sembla evident —excepte incongruència inversemblant— el que deu fer en la seua vida pública i privada. Planificació de l'estatus, en diuen d'això. El senyor Cholbi Diego planifica quin estatus vol per a cada llengua i actua en conseqüència.

El senyor Cholbi Diego va «acceptar» el requisit lingüístic per als funcionaris de les Corts en la futura relació de llocs de treball. No s'ha fet res, ni RLT ni requisit. El senyor Cholbi Diego ha passat dos dies en l'atur, temps durant el qual ha aprofitat per a demanar la quitança (Levante d'ahir) de la seua ocupació de diputat, uns 114.000 euros de la crisi. Ho ha fet en eixos dos dies, perquè eixa demanda era incompatible amb l'ocupació d'un càrrec públic com el que ara ocuparà de síndic de greuges. ¡Quina agilitat en els terminis i les tramitacions quan volen!

El colp de cinisme de la mesura apareix en el diari El País de hui:

La indemnització per desocupació per als diputats autonòmics estava prevista com una contribució mensual al llarg de dos anys per a ajudar ses senyories en el trànsit cap a una altra ocupació, pública o privada.


I ara, a pesar de la crisi, Cholbi Diego necessita eixa ajuda per a passar no dos anys, ¡dos dies!

Mentrestant, ma mare, que té la mateixa edat que Cholbi Diego i va ser de la Secció Femenina quan era jove, beateta fins i tot, però després va emigrar a França i es féu republicana i atea, ha cotitzat com a treballadora tota la seua vida, ara cobra la pensió mínima de jubilació (amb plusos, de tan mínima com és), i li la retallen de tant en tant, quan es dóna el cas que arriba a ingressar més de sis mil i tants euros a l'any —lloga un pis que té—. Més de quinze anys de la pensió de ma mare s'ha posat al sarró el senyor Cholbi Diego en dos dies, hores abans d'obrir-se un nou compte públic com a síndic de greuges. ¿Què cobra un síndic de greuges valencià?

2 comentaris:

  1. Estic aborronat de tot això que expliques. Quina poca vergonya!!! Això de la "quitança" del senyor Cholvi clama al cel (i el cel, com sempre, passa del tema). M'ha fet gràcia com expliques la peripècia personal de ta mare des d'uns orígens comuns a moltes dones de la seua època (com ara, ma mare) i la seua evolució. És tan gros això que expliques de les pensions, tan real, tan esfereïdor! I "ses senyories" amb les butxaques plenes. Això dels suplements per quilometratge em semblaria bé si s'aplicara a qualsevol treballador/a que s'haguera de desplaçar de sa casa a la feina, atés que el transport públic és difícil de conciliar amb la vida laboral particular i/o col·lectiva. Com més et llig, més comence a entendre perquè hi ha gent que busca se polític i perquè els costa tant deixar la mamella. Salutacions i disculpa'm la llargària.
    P.S. Atés que al DIEC apareix "kilòmetre" i et remet a "quilòmetre", no s'hauria de poder escriure, també, "kilometratge"? Cabòries.

    ResponElimina
  2. Imagina't com estic jo, però espere canalitzar-ho positivament: haurem de preparar una candidatura «ètica» per a les eleccions que ve.

    Pel que fa al que dius de «kilometratge», té molta lògica el que dius, i sobre si es pot escriure, ¡i tant! apareix bona cosa en Internet, de fet i sorprenentment, més que «quilometratge». Amb tot, sembla que la normativa no recull la possibilitat, però jo no hi voria cap error sinó dos possibilitats, tot i que si ja ho tenim adaptat...

    ResponElimina