Cada vegada hi ha més obres valencianes dignes de ser llegides per tots: en primer lloc pels valencians, però també, i de manera irrenunciable, pels lectors de la resta de l'àmbit lingüístic. Com a exemple ens podem fixar en els títols d'alguns escriptors amb obra recent com Joan Francesc Mira, Manuel Baixauli, Esperança Camps, Isabel-Clara Simó, Ferran Torrent, Francesc Bodí, Josep Piera, etc. Però també en les traducción de gran interés, cada vegada més freqüents, publicades des del País Valencià: L'encantadora de Florència, de Salman Rushdie; Les vides privades de Pippa Lee, de Rebecca Miller o Només ens queda l'amor, d'Agustín Fernández Paz, per citar-ne només les últimes. Per tant, a hores d'ara, podem exclamar amb rotunditat que ja no hi ha excuses: podem gaudir de bons llibres en català amb independència del lloc de naixença dels autors o del lloc d'edició. Limitar-nos a fronteres autonòmiques és, sens dubte, empobridor, tant per als uns com per als altres.Editorial de L'Illa. Revista de Lletres d'Edicions Bromera, núm. 51, 2009.
Convindrà saber que els traductors que no s'esmenten són:
- L'encantadora de Florència de Salman Rushdie: Marta Pera (Mataró, 1959)
- Les vides privades de Pippa Lee de Rebecca Miller: Ramon Monton (Sabadell, 1959)
- Només ens queda l'amor d'Agustín Fernández Paz: Josep Franco (Sueca, 1955)
Altres traductors en la mateixa editorial: Joan Sellent (Sabadell, 1959?), Albert Torrescasana (Sant Celoni?). I podem preguntar-mos: ¿hi ha un espai editorial en català que supera les fronteres autonòmiques? La resposta està escrita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada