dimarts, 21 d’abril del 2009

Política lingüística en les Corts valencianes / 2

Marina Albiol parla sense faltes d'ortografia

Adolf Beltran assenyala en l'article «Estrategia de polarización» (El País, 18.04.2009):


De com arrasa l'estratègia de la polarització la riquesa i la diversitat del teixit cívic, de com reduïx a un estat paupèrrim l'esfera pública d'una societat i estreny els seus punts de vista, en dóna exemple el cas valencià.


Si és que ens resulta útil, podem admetre que hi ha una «cas valencià» —com allò periodístic del cas Dreyfus o del cas Gürtel— en lloc d'un cas «minorització democràtica», «corrupció democràtica» o «demòcrates de llanderola». El cas valencià tindria segurament relació amb el nomenament del nou arquebisbe de València Osoro Sierra, que féu molta part de la seua primera homilia en valencià: amb això i una mona de Pasqua que pugam tindre al rebost estarem més que desvanits.

Recorde que cada any, quan Zaplana adobava les seues intervencions en el debat sobre l'estat del país en les Corts d'ací, del país, l'amo del bar, catalanoparlant que ha transmés la subordinació lingüística i el desús als seus fills —per ofrenar noves glòries— em mirava i exclamava, «¡Tu veus, com sí que parla en valencià!». Salvats estem: el cas valencià.

I com a cas valencià, les intervencions de dos diputades en l'última comissió de política lingüística en les Corts valencianes (02.04.2009):


Una cosa que ens arriba de més prop és un estudi realitzat per... un estudi estadístic de Martí Casanova sobre el comportament lingüístic dels diputats en les seues intervencions, en ple i en comissions, en el període 2003-2007, esta legislatura anterior. Este estudi revela que 47 van parlar sempre en valencià, –perdó– sempre en castellà –més voldria–; 28, sempre en valencià; 8, preferentment en castellà, però també en valencià; i 6, preferentment en valencià, però també en castellà. Esta és una cosa que ens afecta i que estaria bé que la reflexionàrem.
Sorribes Martínez (psoe)





Per exemple, al Diari de Sessions de les Corts Valencianes moltes voltes es transcriu tal com parlem els diputats i diputades, és a dir, amb faltes ortogràfiques, cosa que jo estic convençuda que al parlament de l’estat espanyol quan se transcriu a un que parla en andalús, la transcripció no es fa fonètica, sinó que se respecta la normativa de la llengua castellana. Ací, a Les Corts, això no està passant. De fet, jo m’he trobat intervencions meues on n’hi han escrites paraules malament, perquè se transcriu tal com es parla, cosa que no passa en la resta de llocs.

[...]

Per a nosaltres és indignant que des de les Corts Valencianes es maltracte la nostra llengua, quan deuríem ser els primers en donar exemple i utilitzar el valencià d’una manera normalitzada.
Albiol Guzmán (eupv)



En el primer exemple, podem vore que la diputada cita Martí Casanova: bé, podeu llegir l'estudi estadístic i l'anàlisi ací (legislatura 2003-2007). Ai, però la referència de Marina Albiol sí que ens fa caure de tos: ¡hi ha diputats que parlen amb faltes ortogràfiques! Això sí que és una capacitat impressionant que no havíem sabut detectar.

Bé, deixaré el sarcasme de banda, perquè crec que entenc què vol dir la diputada i supose que està delatant més aviat que el desig estilístic que té sobre la seua expressió i la seua pràctica discursiva no quadren entre ells. De fet, la podem tranquil·litzar quant a les faltes d'ortografia que puga fer parlant, ja que ella no en fa —ni ningú—: simplement és que no està acostumada a llegir la varietat en què parla. I els pocs errors que puga fer, bé, li'ls solem corregir tant com podem mantenint sempre la fidelitat del seu discurs. Supose que no deu esperar que escrigam els subjuntius del tipus «serveixi», l'accentuació «palès» o «nosaltres» si diuen habitualment «servixca», «palés» o «mosatros». Tot això té suport normatiu suficient. La veritat, si podem evitar-ho, no mos dediquem a redecorar les intervencions parlamentàries.

En qualsevol cas, pel que fa als maltractaments que es fan en les Corts valencianes, no els patix la llengua ni les llengües, sinó els drets (lingüístics i constitucionals) dels diputats i dels ciutadans valencians. Ho deu saber ja, si atén el seu correu electrònic.

Quant a la qualitat de la llengua —l'ús de la qual és el que no està tan normalitzat com tots voldríem—, doncs, depén de la tria, dels coneixements i del gust estètic dels mateixos parlamentaris. El problema és que pot ser que jutgen massa ràpidament sobre el que no acaben de conéixer, començant per allò que dien els grecs, γνοση σε αυτον: en lloc de conéixer totes les possibilitats i les varietats expressives de la seua llengua, van immediatament a comparar amb el «monolit» castellà que els guia, sense fixar-se, però, ni en Colòmbia ni en Perú ni en Benejúzar (Ballester Costa, ds15.11.2007):


Los agricultores, esos a los que usted parece que tanto se preocupan en mi tierra, la Vega Baja, lo dicen de forma clara. Y lo diría cualquier agricultor de los de andar por allí, les dirían a ustedes: levanten los tablachos y los portillos de las azarbes y de los escorredores del conocimiento y déjense anegar por la tanda de la razón. Hagan la molla necesaria para que los arcasiles, pésoles, naranjas, limones y panizos de los agricultores se hagan roísos. Tengan al menos hila de agua para generar riqueza para esta comunidad, que dicen ustedes, eso sí, abonico, que tanto quieren. Espardomen las bardomeras ideológicas y dejen de afararse en el tarquín del pasado ideológico y ganen el futuro para todos y cada uno de nuestros agricultores.


Per a acabar el dia, Ramon Pellicer usa «la busca» ('la recerca', segons l'ús admés per l'Ésadir) en el Telenotícies Vespre de hui. Ai, el nostre espai català de comunicació té moltes curiositat d'eixe tipus.

4 comentaris:

  1. Sabries dir-nos referències -n'hi ha per ventura algú que s'hi ha dedicat a escriure'n alguna cosa?- sobre les normatives de transcripció a d'altres parlaments espanyols, especialment on es fa servir una llengua distinta del castellà? Com que l'Albiol sembla que s'estima més parlar axiomàticament, potser hi convinga parlar empíricament... I a casa vostra del Palau de Benicarló, com doneu solució a contradiccions amb la forma normativa del tipus que sembla que fan patir a Albiol, com ara "butjaca" front a "butxaca"?

    En qualsevol cas, potser podrem ser caritatius i pensar que el que la preocupa de veres són "derives" com la "facenda" de Lizondo en comptes d'"hisenda", tot i que deixar-se amoïnar per estes coses seria bellament paradoxal?

    ResponElimina
  2. Bé, Jesús, quan ho he intentat, no he localitzat massa literatura sobre la qüestió. Sí que conec alguna referència del Quebec (veg. DSC), però poca cosa més, unes jornades que es feren ací mateix, i poc més. Tampoc he fet una recerca molt profunda, però.

    D'altra banda, no hi ha cap problema amb «butxaca», que és l'única forma que apareix en el diari de sessions (l'altra encara està en fase de proposta i difusió, que és el qeu faig jo).

    Jo diria que sé què és el que li preocupa, i diria que són preocupacions del tipus «que m'enterren amb eixes sabates». És una llàstima.

    No he inclòs el fragment en què diu que no és «responsabilitat dels treballadors i treballadores de Les Corts, que són uns magnífics professionals, sinó que són directrius polítiques», tot i que això indica el seu nivell de desconeixement de la qüestió. En conseqüència, veig que els «magnífics professionals» la deveme decebre a pesar de ser tan bons, perquè, ai, no hi ha cap directriu política que interferixca en la nostra faena... I sé que és una sort, perquè hi ha qui perferiria anar queixant-se i carregant la responsabilitat sobre altres.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies. M’interessa -a cada u els seus vicis (nefands!)- pel que toca a la dicotomia entre norma i llengua «parlada». No deu haver cap altre lloc (o potser els tribunals de justícia?) on la dicotomia hi siga tan present, em sembla. Per bé que, en el cas valencià singularment i potser més generalment amb totes les llengües minoritzades a Espanya, hi entre la substància de subordinació lingüística i menyspreu dels drets dels ciutadans en què tu insistixes tant, amb molta raó al meu parer.

    Quant a l’altra cosa, mirant-s’ho de casa meua estant, em fa l’efecte que el que fa la senyora diputada és com si estiguérem en desacord amb un tractament mèdic prescrit per un metge del Servei Madrileny de Salut i li ho diguérem, tot donant-li uns colpets a l’espatlla agreujats per les directrius polítiques que marquen la senyora presidenta regional i el seu conseller de Sanitat, marit de la senadora filla del president de la Diputació Provincial de Castelló i que han provocat el tractament que nosaltres trobem enganyat. «Churras con merinas», en diuen al meu poble castellà de ramaders.

    PD: He tornat al llibre d’Alejandro Nieto del qual vaig fer-te esment fa uns dies i n’hi he retrobat les mancances que me’n recordava: un poc d’amor excessiu per l’ús dels axiomes tronants. No n’he retrobat cap ni un tronat, això sí.

    ResponElimina
  4. Si, l'exemple del metge és ben encertat, crec que hi ha molt d'això. La diputada no sap massa com funciona la tasca de transcripció en el Corts i sospita que tot el que no li agrada és interferència política, quan, de fet, és simplement falta d'informació i desconeixement de les possibilitats estilístiques de la llengua: per això parlen com parlen, tot i que es pensen que parlen d'alguna altra manera.

    La veritat, mirant una fitxa que tinc, que si vol parlar d'una altra manera, que no diga aixina, aquestos, mitat o despreci, que no sé si deu ser el que li ha molestat, però tot és correcte i tot ho diu ella, i molt bé que em sembla.

    No he tingut encara ocasió de firar-me el Nieto, però ho tinc present.

    ResponElimina