dissabte, 4 de juliol del 2009

Apunts i retalls

La llengua dels negocis

Després de l'última sessió dels cursos d'estiu mos vam fer una cervesa a l'Ártico, el baret on almorzàvem cada dia: no tenen res en català, però hi ha un cambrer que el parla i una cambrera anglesa que l'aprén; sembla que fan un menú variat, creatiu i a bon preu.

Vam repassar de nou i com sempre les polítiques lingüístiques de la Generalitat valenciana actual i anterior, però des d'un punt de vista humà —molt humà— que fa que hi haja persones que tenen un punt de vista permanentment filtrat per la confusió en l'esfera personal dels àmbits professionals i polítics. Així, qualsevol discrepància esdevé un atac personal.

Encara digerint tot això, que espere que done més fruit que els apunts que vaig agafar, repasse alguns retalls del diari El País del dia 1 de juliol del 2009, que es veu que anava carregat de detallets que m'interessaven. En primer lloc, l'article de Javier Pradera que fa referència a la pròxima vergonya ètica que haurà d'arrossegar la nostra democràcia com és la reforma de l'article 23.4 de la lopj, que canviarà els requisits de perseguibilitat en el cas de la jurisdicció universal per a deixar-la només per a ús dels «espanyols».

En una altra pàgina del diari, el lletrat major i el cap del servei econòmic de les Corts bloquegen les liquidacions i les pensions que tan magnànimament s'atorguen ses senyories diputades, les mateixes senyories que collen les pensions de la resta dels ciutadans hi haja crisi o bonança econòmica. Ben il·legal ho deuen trobar i la responsabilitat normativa els deu afectar directament, perquè, altrament, m'estranya que el lletrat major haja decidit crear este marejol en la bassa d'oli parlamentària.

La part humorística ve en la pàgina editorial del diari que parla d'«Usuaris, no patriotes», però que simplement és l'altra cara de la «crosta nacionalista» del diputat del psc Joan Ferran. El diari arriba al punt de criticar l'aparició de Maó, Alacant i Andorra en el mapa del temps de la tv3 i demana per què no hi apareix Sevilla, destinació més freqüent dels barcelonins —diuen— que Borriana. «Paroxisme identitari», en diuen. A fe que els mapes de les televisions «no nacionalistes, però verdaderament nacionals»* dibuixen l'oratge que puga fer a la Cerdanya o en Bretanya. O en el Vèneto, on està l'Emili estos dies.

Finalment, un document per a la petita història de la política lingüística dels territoris de parla catalana: el missatge imprés adreçat per un directiu del Barça a José María Mesalles Mata, el representant del futbolista Eto'o, futbolista que no se n'està quasi mai de demanar pel castellà quan li pregunten en català. Hi podràs trobar accents mal posats o creatius, però està escrit en català —excepte la part que correspon al senyor Bill Gates de Microsoft, que és qui fornix l'Outlook—. El diari difon aixina una certa normalitat, i això és un senyal clar del que és la llengua.


* I el mateix diari n'és una mostra, tal com assenyala Quim Roig.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada