dimarts, 14 de juliol del 2009

El burro en l'herba

Faenes d'estiu

Comenta Josep Torrent en «El espejo roto de Camps» (El País, 12.07.2009):


[...] Camps va ser el primer mandatari autonòmic que féu el seu discurs d'investidura íntegrament en valencià, jurant el càrrec sobre la Constitució, l'Estatut d'autonomia, un exemplar d'El furs de Jaume I i una Bíblia. En eixos quatre volums es condensa la seua visió de la política i de la vida.


Això ens hauria d'ajudar a relativitzar algunes proves fàctiques de què fem dependre la nostra valoració del fonament d'algunes polítiques, eixes accions més o menys banals que elevem a una categoria transcendent, eixes accions que una falsa expectativa ens fa elevar a essència constitutiva. Per contra, tant Joan Lerma i Blasco com Eduardo Zaplana Hernández-Soro i Francisco Camps Ortiz demostren precisament que algunes «demostracions» no tenen el més mínim valor real.

Al voltant d'eixe mateix exemple, recorde com de fàcil li fou a Eduardo Zaplana agafar una pàtina de valencianitat sense uva en llegir en valencià part del seu discurs del debat sobre l'estat del País Valencià en les Corts Valencianes. Naturalment, algun ingenu «valencianista» benintencionat havia pronosticat que això era una impossibilitat que demostrava l'alienitat del polític respecte del país. La demostració al pot, doncs.

En el mateix parany cauen aquells que diuen que seria «impensable» que tal o tal altre diputat intervingueren en valencià en el parlament. Arriba el moment que eixe tal diputat ho fa sense acalorar-se, fent un exercici bàsic i senzill de capacitat lingüística de la més corrent, i llavors bota el meu veí «valencianista» (que educà els fills en castellà) i riu: «¡Tu veus, tu veus com sí que parla en valencià!» I ja tenim el burro en l'herba.

2 comentaris: