El penúltim matí del curs d'estiu hem analitzat complementàriament des de la sociologia, amb Rafael Castelló Cogollos, el que mos havia sistematitzat Ferran Suay des de la psicologia: els valors amb que enfrontem la nostra relació amb el món (econòmicament lingüístic).
La confirmació d'eixa connexió sospitada entre els diversos punts de vista per a la mateixa realitat, mos ha alleujat bona cosa, ja que els discursos d'alguns «alumnes» assistents tendixen a deixar-mos bocabadats, com ara el qui s'entesta a denunciar que es presente l'ús del valencià com un conflicte contra el castellà i ho resol afirmant que parlar en valencià amb naturalitat desperta l'hostilitat, afua el conflicte... I un altre que, contra l'anàlisi de Xavier Sanjuan Merino (informe foesa, 1970: transmissió mares-fills, 3 %), insistix a carregar sobre la baixada de la natalitat «autòctona» i, «per tant», de transmissió intergeneracional la caiguda en l'ús de la llengua a pesar de l'augment considerable del nombre de persones capacitades... Tal com ha dit una companya, ¡ja l'hem pagada les dones! En vam donar alguna pinzellada fa uns dies.
Sé que alguns tècnics lingüístics tenim neures repetitives, que arrosseguem, si més no, des de l'any 1993 en Sant Joan d'Alacant, on vam coincidir a apreciar en un debat l'actuació del que vam denominar «comissari polític», cosa que continuem localitzant en alguns comportaments més preocupats a desviar les discussions cap al «pitjor haguera pogut ser» sense preocupar-se mai d'aclarir per què no ha segut millor, aclariment que serviria per a millorar el futur en compte d'anar empitjorant-lo, que és el que mostren les estadístiques (acumulació de capacitació contra reducció de l'ús = bambolla especulativa).
Costa molt de temps construir-se u mateix, però es veu que moltes d'eixes personalitats picades en el marbre dels fonaments de l'administració valenciana i de la política de lliure designació, no tenen les vetes per on cruixim la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada