El pare morí, però Ivan no veié l'enterrament, no se'n recordava; després de la mort del pare desaparegueren els empostissats i els telers, i al nou estatge, que s'anomenava el Correu Vell, a les golfes hi havia sacs de papers amb cartes no enviades, oblidades... i per primera vegada s'assabentà aleshores Ivan de l'existència de la llengua escrita. El primer llibre que llegí Ivan i en el qual aprengué a llegir fou El soldat Iaika i la seva cuirassa de coure.*
*Llibre popular rus, com el nostre El Saldoni i la Margarida. (N. del T.)
El passatge pertany a la traducció d'Andreu Nin d'El Volga desemboca al mar Caspi de Borís Pilniak. M'hi he hagut de fixar per la descoberta de la «llengua escrita», però sobretot per la nota d'Andreu Nin, una nota que crec que ara necessitaria una altra nota. El món roda aixina, sense aturador i tot acabaran sent notes a peu de pàgina, si és que encara hi ha llengua escrita.
Les notes a peu de pàgina han donat per a molt, efectivament, concisament i tot. Supose que la llengua escrita seguirà existint, com el català, més o menys. Energia i tal: transformacions, com bé dius.
ResponEliminaCom sempre, Jesús, t'agraïxc la referència d'Anthony Grafton.
ResponElimina